La dislèxia, un trastorn difícil de diagnosticar i de tractar.

Doncs sí, com ja hem pogut comprovar tothom, la dislèxia és un trastorn de la lectura/escriptura que afecta a molts alumnes en el seu aprenentatge escolar.

És trist que encara, avui en dia, molts alumnes no puguin aprendre per un mal diagnòstic. Com ja hem comprovat amb el vídeo que s'ha projectat a classe, molts professors encara pensen que aquests alumnes presenten dificultats d'aprenentatge per la seva possible vagueria o perque presenten un retard mental.

Amb el visionat dels diversos vídeos, he pogut comprovar la importància de la formació d'associacions per afrontar i comprendre aquest trastorn. Per tant, és important que les famílies i els centres educatius estiguin en contacte per tenir tota la informació possible sobre el transcurs del trastorn i del seu tractament en l'època escolar. No sols és rellevant per aquest aspecte, sinó, que com més prompte es detecti el trastorn lector, l'alumne podrà seguir un ritme normalitzat, casi com el dels seus companys. Per això, també seria important, que en la llar d'infants s'estimulessin encara més, el processos cognitius, ja que són els més afectats.

Finalment, m'ha sorprés que encara que s'estimulin i es treballin els processos bàsics d'aprenentatge (discriminació perceptiva, diferenciació figura-fons, orientació espacial, etc.), no s'aconsegueixi un resultat milloratiu en el trastorn. Previament, pensava que hi hauria una relació amb el procés lector, però s'ha comprovat que no és tan directa.

Aquí us afegeixo un esquema que he pogut trobar i que deixa clar que el trastorn dislèxic no és degut a un trastorn com el TDAH o a causa de trastorns emocionals:

Una pàgina web d'interès que m'agradaria compartir amb tots vosaltres:

http://www.espaciologopedico.com/articulos/articulos2.php?Id_articulo=1078

En aquesta pàgina web, podreu trobar el trastorn de la dislèxia definit més detalladament, a més a més, d'artícles relacionats amb el mateix trastorn, però el que m'ha semblat més important, són les pautes metolològiques per poder intervenir/tractar amb aquests alumnes.

Potenciar l'aprenentatge cooperatiu en les aules

Ben bé es sap, que quan som petits, entre els 3 i 5 anys, la dinàmica de les classes majoritàriament, és cooperativa. Els alumnes estan, en petits grups, asseguts al voltant d'una taula rodona per potenciar aquesta estructura d'aprenentatge. Un cop aquests alumnes passen a la primària, el treball cooperatiu es veu resentit, es treballa en petits grups en certes ocasions i aleshores, es potencia més l'individualisme i la competitivitat.

No estic en contra de les estructures individualistes i competitives, cadascuna d'aquestes te els seus desavantatges i avantatges, com una major concentració i estimulació. Tot i això, no s'hauria d'exercir un domini individualista: estar asseguts en fileres, un nen per taula i seguint la classe magistral del professor/a. Aquesta disposició no afavoreix el contacte entre els seus iguals i nega el poder gaudir i compartir els possibles beneficis que es podrien generar, com per exemple compartir el coneixement desde una altra perspectiva, entre d'altres beneficis o aspectes positius.

L'únic major inconvenient de l'estructura cooperativa, és el treball previ del professor, l'esforç durant el seu transcurs i la elaboració dels petits grups cooperatius. Resulta difícil formar grups per al professor, ja que haurà de construir els grups d'una forma homogènea, on en cada grup hi hagi alumnes que necessiten sempre ajuda, els que la necessiten algun cop i els que sempre són capaços de sortir-se'n sense. Amb aquesta organització, el professor/a aconseguirà uns bons resultats per a tots els alumnes, és a dir, on tothom pugui arribar a adquirir els continguts requerits per aquella activitat. Però no només amb una bona organització homogènea garanteix l'èxit educatiu d'aquesta estructura cooperativa, també serà necessari, que el professor/a assigni previament a l'activitat, unes normes conductuals i rols individuals de cada membre del grup. Si s'aconsegueix fer entendre les normes i rols (tasques) als alumnes, el funcionament del grup cooperatiu serà tot un èxit.

Com a futurs professionals, tenim encara una llarga lluita de canvi d'estructura en les aules, però almenys, estem convençuts de que afavoreix positivament en l'educació dels alumnes.

ESCOLA PER A TOTHOM? APRENENTATGE EQUITATIU?

28/01/10

Aquestes són dos preguntes NO difícils de contestar, sinó de posar-les en pràctica i que la seva resposta afirmativa pugui arribar ha ser real.

No són difícils de contestar, ja que es pot observar directament que la pràctica docent en les institucions educatives, no podrà mai integrar la diversitat ni oferir un ensenyament equitatiu al 100%. Tampoc vull fer pensar amb aquest comentari, que estic en contra d'aquests dos grans objectius i que la seva realització es pugui arribar ha aconseguir. Però almenys, ara per ara, amb una mala gestió dels recursos, amb una insuficent organització i falta de recolzament i conscienciació per part de l'entorn de la docència (com les famílies, col·lectius culturals, ...), estem lluny d'aconseguir una educació que afavoriria a tothom.

Els recursos han estat mal gestionats, per la manca de previsió de la sobredemanda d'alumnes amb condicions socio-culturals diferents en les institucions educatives actuals. El personal docent, es veu desvordat per la gran diversitat en les seves aules i necessiten d'una formació pràctica en actituds, per poder ensenyar exitosament i perque els seus alumnes puguin aprendre significativament. En aquest cas, el professor ha de tenir en compte el propi alumne, les seves capacitats indiviudals, els seus interessos, per tal d'establir un ensenyament adequat a les seves possibilitats. Clar està, que tot aquest procés preparatori abans d'impartir les classes magistrals, necessita d'un temps i esforç per part dels professors. Aquí es on perjudica la falta de recursos i d'organització en els centres educatius.

L'objectiu principal de l'escola inclusiva seria i hauria de ser: aprendre amb els altres dintre d'una mateixa aula. Qui són aquests que tenen la necessitat d'apendre amb els altres? Doncs, sabem que no tots els alumnes tenen les mateixes condicions ni capacitats per aprendre, i com a certs requisits distintius, aquests alumnes, necessitaran de reforços i d'adaptacions constants al currículum escolar.

Quan parlem de condicions, ens referim a condicions socio-econòmiques, socio-culturals i condicions físiques. Tots aquells alumnes que s'integren a la nostra societat a través dels programes de "nou vinguts", mostren la dificultat d'aprendre,no només, un idioma, sinó, una nova tradició cultural i costums quotidianes que per nosaltres són automàtiques. Per aconseguir un bon treball docent, hem d'entendre una mica la cultura d'aquests alumnes, per poder construir un millor enteniment i lligam entre el "seu món" i el "nostre". Aleshores, després, ja impartirem continguts.

Pel que fa aquells alummes que desgraciadament i en alguns casos, no presenten les mateixes condicions físiques, les adaptacions pertinents i la necessitat d'especialistes, es fan presents cada dia en l'aula ordinària. Tot i així, poden seguir correctament el ritme de la classe i aconseguir els mateixos objectius que la resta dels seus companys.

Ara bé, aquells alumnes que no simplement, no presenten unes mateixes condicions físiques sinó que també, les seves capacitats intel·lectuals es veuen afectades, també podran aprendre dintre d'una aula ordinària, però s'hauran d'adaptar els objectius curriculars per aquests alumnes. No podran seguir el ritme de la classe, però aprendran a conviure amb una societat diversa i no amb altres alumnes discapacitats. Els preparà, en part, per la vida/societat real i els estimularà en el seu procés d'aprenentatge, en el cas de que els seus companys els recolzin, sinó portaria a la frustració.

Finalment, per acabar aquesta petita reflexió sobre l'escola inclusiva, m'agradaria comentar un cas d'un company de classe de l'institut. Aquest company és totalment cec. Doncs, tota la vida, fins al batxillerat, ha anat amb mi a classe i ha pogut seguir els continguts i sortir-se'n exitosament en els estudis, amb mol bones notes. Actualment, ha acabat la carrera de periodisme i està treballant en un programa de ràdio. El més important i el que vull destacar d'aquest cas tant afortunat, és la normaliat i l'acceptació dels seus companys de la seva deficiència visual. El meu ex-company ha pogut disposar desde la seva infància, d'un entorn comprensiu i tolerant, on ha pogut viure com un més de la classe, sense sentir-se diferent i aconseguir el seu objectiu, ser periodista.

Per això és rellevant, treballar i potenciar la convivència, el treball en equip i l'educació en valors humans, perque l'escola inclusiva resulti ser un èxit real.

PRESENTACIÓ

Hola a tothom!

És la primera vegada que faig un bloc, així que, si hi ha algun error, perdoneu la meva inexperiència, jeje.

Bé, espero que les meves petites aprotacions a través de les reflexions diàries dels temes tractats a classe, siguin del vostre gust. En el cas contrari o per falta d'algun acalariment, estaré disposada a respondre els vostres dubtes o suggeriments.

Suposo, que com estudiant de psicologia, m'hauria d'haver matriculat en una altra optativa, ja que els alumnes de psicologia, no predisposem una preferència pel món educatiu. Doncs bé, crec, que dec ser una de les petites excepcions.

La veritat, es que al principi de carrera no pensava en el món educatiu, sinó en l'àmbit clínic, que encara segueix agradant-me, però aquests últims anys de la carrera, me pogut donar compte a través de diverses assignatures vinculades a l'educació, que m'agradaria treballar en l'àmbit educatiu, especialment, en les unitats de recolzament/assessorament de la UZE.

A més a més, al exercitar com a monitora, he pogut acabar de clarificar, amb quins col·lectius i problemàtiques m'agradaria tractar. Crec que tinc molt bones aptituds i actituds per treballar en aquest àmbit educatiu. No pretenc amb aquest últim comentari, vendrem, ni tirar-me floretes, simplement, és le que m'ha mostrat l'experiència.

Espero, que aquesta optativa, hem segueixi obrint i clarificant les portes del meu futur professional i que tots aprenguem continguts pràctics i aplicables a les problemàtiques actuals.

Com es sol acabar i dir: Gràcies pel vostre interès, pel vostre temps i atenció, que en serà molta.