"Mam"???

En la sessió pràctica que vam realitzar el dimecres, vam poder veure un vídeo sobre l'enfocament comunicatiu aplicat a un grup classe. Hem va aparèixer interessant, molt interessant i pràctic.

Aquest enfocament intenta ensenyar l'aprenentage oral i escrit de la llengua a partir dels propis interessos i motivacions dels alumnes, utilitzant qualsevol circumstància (en l'aula ordinària i fora d'ella). A més a més, no sols aprenen els alumnes la llengua, sinó que també aprenen pautes d'interacció amb els altres, com l'escolta i el torn de paraula. També afegir, que en aquest enfoc no és el professor el protagonista, és a dir, no es tracta d'una classe directiva i magistral. Tots els alumnes tenen la mateixa possibilitat de participar, això si, amb una figura de moderador (el professor).

És un tècnica molt ben pensada per portar-la a terme amb nens nouvinguts, que sí que enten la llengua però mostren dificultats alhora d'expressar-se amb ella. El fet de que el professor apliqui temes d'interès pels alumnes, minoritza aquestes dificultats i afavoreix la interacció.

Hem va agradar molt quan els alumnes jugaven a metges i pacients. També hem va sorprendre com un joc tan senzill, pot tenir diverses aplicacions i es puguin aprofitar certes parts del joc per aprendre concretament a escriure o a llegir. Com per exemple, el fet d'escriure els medicaments que el pacient ha de prendre; primer s'ensenya a l'alumne a escriure correctament i després s'ensenya a llegir el que s'ha preescrit (tot en una tasca aparentment senzilla).

Una escena que hem fa fer molta gràcia i que no té res a veure en l'aprenentatge de la llengua, és que realment, els alumnes que feien de pacients i que s'esperaven a la consulta, estaven fent veure que fullejaven unes revistes, com fem els adults. Vaig riure, perque en la realitat, en les consultes, no hi ha manera de que els nens s'estiguin quiets encara que els donis alguna revista interessant o adequada per amb ells.

Es va comentar quin efocament teòric s'aplicava en aquesta tècnica i es va arribar a la conclusió, que el model teòric que el representava, era el de l'aprenentatge socio-cultural de Vigotski (zona de desenvolupament pròxim).

Per acabar, una única cosa que no hem va agradar i que tampoc té res a veure amb el tipus d'enfocament, va ser la conduta cap als nens de la primera professora que va sortir al vídeo. Penso que als nens no se'ls ha de tractar com a nens a partir d'un to tan infantil, però sí posar èmfasis en la forma de comunicar. Són nens, però no necessiten totes les floritures per aprendre correctament, crec que es pot cridar l'atenció dels alumnes d'altres maneres, amb altres recursos. Sí volem que vagin aprenen conductes correctes i també conceptes, els tenim que mostrar la realitat com és, clar sí, al seu nivell. En fi, que si volem que creixin adequadament i que tinguin èxit en la interacció social futura, els hem de mostrar la forma de comunicació també real.

Això hem fa pensar i amb aquest comentari ja acabaré aquesta entrada, que no sé perque als nadons o als nens que comencen a parlar, els adults els hi diem diminutius de les coses. Com per exemple dir-li "mam" a l'aigua. Com adults els hi tenim que ensenyar a dir les coses correctament, pel seu nom convencional, tot i que no ho acabin de dir bé i diguin alguna cosa com "aia" en comptes d'aigua, però almenys estan aprenent part de la paraula real. Després la feina és nostra, ensenyar el concepte convencional. Aleshores els nens tenen que realitzar un doble aprenentatge i no ho enten, perque els seus pares havien acceptat la transformació "mam" i els entenien.

TIPUS D'ERRORS EN EL LLENGUATGE

En aquesta entrada podreu aprendre la varietat, els tipus i els subtipus d'errors que es produeixen en el llenguatge. La veritat es que alguns d'ells són divertits i d'altres mai pensaries que són incorrectes.

Els errors que es poden produir el en llenguatge, es poden classificar com:

- Contextuals o de moviment: L'error es producte referencial de les paraules que s'exposen en la frase. És a dir, es produeix algun moviment de grafema o conjunt de grafemes que han estat o serán expossats.

- No-contextuals, no moviment: L'error no té cap relació referencial, no es produeix cap moviment/intercanvi de grafemes que estiguin en les mateixes paraules de la frase.

EXEMPLES TIPUS ERRORS CONTEXTUALS O DE MOVIMENT

1- ANTICIPACIONS

1.1- Sons

>Por favor, coge el mibro (libro) de la mesa.

>No me lo cuedo (puedo) creer.

>La botella estrofea (estropea) la foto.

> Yo me estrecho (estreso) mucho.

1.2- Síl·laba

>¿Es la cámada (cama) cómoda?

>En el sentricto (estricto) sentido de la palabra...

1.3- Arrel

>Tráeme las playetas (paletas) de la playa.

>Voy a pitar (llamar) a Luque para que me pite.

>Ningún ciudadano tendrá que operar (esperar) más de treinta días para ser operado.

>En cuanto a las modelas (propuesta) explicativas del modelo.

1.4- Sufix

>No mes (me) cambies las cosas.

1.5- Paraula

>No des zapatos (patadas) a mis zapatos.

>Cuando quiere darse hijos (cuenta), ya no tiene hijos.

>!Qué rojo (pelo) más rojo!

>Clínico, eso eres (es) lo que eres tú.

2- PERSEVERACIONS.

2.1- Sons

>Al libre albedrido (albedrío)

>Hmmm, longalizas (longanizas).

>Apaga la puz (luz).

>Nada, estoy en Bobia (Babia).

2.2- Síl·laba

>Me gustaría que eso quedase clase (claro)

2.3- Raíz

>Es greco-griego (grecorromano).

>¿Me deja dejarlo? (probarlo).

>El armario con armarios (abrigos).

>Bajé a la sala de descanso para andar descansa (descalza).

2.4- Sufix.

>¿Podría decirme dónde se encuentran los descodificadores de televisión digital terrenal? (terrestre).

>Ya me dejáis más tranquilos (tranquilo).

>¡Que te pisoteo y te escupiteo! (escupo)

2.5- Paraula

>Está abajo, en el abajo (lavabo).

> El lunes ya estaba lunes (ocupado)

>Nadie le ha preguntado nadie (nada).

3- INTERCANVIS

3.1- Sons

> Qué pena no saber sirbal (silbar).

>Eso es antipización (anticipación).

>Luego moludamos (modulamos).

>El tacapubos (tapacubos) del coche es chulísimo.

3.2- Arrels

> ¡Cuánto llevan las cosas que pesas!

>No hay critialimpiales (limpiacristales).

>Me han caído gafitas en las gotas (gotitas en las gafas).

>Esta cierra la puerto yo (esta puerta la cierro yo).

3.3- Sufix.

>Los niños debes jugar (los niños deben jugar)

3.4- Paraules

>Ha ido a por ella agua (a por agua ella)

>El autobús cada pasa... (pasa cada...)

>El cariño hace el roce (el roce hace el cariño)

>Es que el sueño me da tren (el tren me da sueño).

4- DESPLAÇAMENTS.

4.1- Sons.

>Sólo tengo medio (miedo) a espacios abiertos.

>Necesitamos 250 gramos de tigro (trigo).

>Hay que buscar un lugar estatrégico (estratégico)

>Esperadme, voy a coprar golominas (gominolas).

4.2- Sufixs.

>Eres una niña asesinata (una niña sensata).

>Si cantos, ¿qué me da? (si canto, ¿qué me das?).

>No siempres viene (no siempre vienes).

>Es que sto no e asís (no es así)

4.3- Paraula

>No, él trajo una música y tarta (música y una tarta).

>Yo creo que va al baño a llorarse (se va al baño a llorar)

>¿Por qué no viénese (se viene)?

>Vamos Juan, mañana y yo (Vamos Juan y yo mañana).

5- FUSIONS

5.1- Paraula.

>La psicologiaria (psicología comunitaria)

>Vamos a ponernos a un mino (un mini de vino).

>Pones las palomitas mucho rápido (mucho tiempo y muy rápido).

EXEMPLES TIPUS ERRORS NO-CONTEXTUALS O DE NO-MOVIMENT

1- SUBSTITUCIONS

1.1- Sons

>¡Qué moja! (maja)

>Pásame la machinilla (maquinilla).

>Venga, vamos a Becerril de la Siella (Sierra).

>Cuando pasas por la playa (plaza)

1.2- Arrel.

>La vamos a descompensar (descomponer)

>Estaban él, su marida (mujer) y Rafa.

>Tres aumentado (elevado) al cuadrado.

>Tómate una aspirina fluorescente (efervescente)

1.3- Prefix.

>¿Estabas cuando pasó el accidente (incidente)?

>Por favor, endereza (adereza) tú la ensalada.

>Si miras las bacterias a través del telescopio... (microscopio).

>Pásame el atornillador (destornillador).

1.4- Sufix.

>No me extraña. Es mucho más listo que su opositor (oponente).

>Sin motividad (motivación).

>Que sea un visionario (visionado) inteligente.

1.5- Paraules

>Por favor, ¿puede abrir la ventana? (cortina)

>Del día (noche) a la mañana.

>¿Dónde está el azúcar (sal)?.

> Te has dejado un armario encendido (abierto).

2- FUSIONS.

2.1- Paraules

>Esto es una cosa del futino (futuro/destino).

>¡Qué agobio de sitia (sitio/silla)!

>Valo (vale/bueno), pero dime qué pasó.

>Apareció Modal (Moyá/Nadal).

2.2- Sintagmes.

>Estamos muertos de asaos (muertos de calor/asaos de calor).

>Y por final... (por fin/finalmente)

>Tampoco hay que sabérselo al pie del dedillo (al pie de la letra/al dedillo).

>Es que me saca de los nervios (me saca de quicio/me pone de los nervios).

3- ADDICIONS

3.1- Sons

>Hay que ver si esto es un problema jurísdico (jurídico).

>Es como un granito de adrena (arena).

>Enamordarse (enamorarse) es algo muy bonito.

>Estás como louca (loca).

3.2- Síl·labes

> Es parecido a cosmopolititizar (cosmopolitizar).

3.3- Sufix.

>Me parece increíble que sea sólo por falta de sociabilización (socialización).

3.4- Paraula

>Mañana le pone puesta la puerta (le pone la puerta).

4- OMISSIONS

4.1- Sons.

>No estaba pesando (pensando) en eso.

>Un frente fío (frío).

>Vaga (valga) la redundancia.

>Por favor, ¿me puedes pasar el precito (precinto)?

4.2- Síl·laba

>Tuvimos que dejar las patillas (zapatillas) en la entrada.

>Mientras que el otro sistema mantiene relaciones de reprocidad (reciprocidad) entre sus elementos.

>Al perro le gusta la patita (patatita).

>Lo que se paga por embochar (emborrachar) a al gente.

4.3- Palabra/Sintagma

> La otra mujer, que estaba en cerebral... (en muerte cerebral)

>¿Tú no tenías un metro (un plano del metro)?

>Va a comer a su abuela (va a comer a casa de su abuela).

>Mira, es un pelo de Rubén (un pelo del perro de Rubén).

Espero que aquest llarg llistat d'errors, també us serveixi per tenir en compte i poder classificar els errors dels alumnes amb dificultats lectores/escriptores. Quanta més informació dels errors produïts per l'alumne, millor serà la seva comprensió e intervenció.

Hipòtesis sobre el reconeixement de paraules i el procés lector

A continuació, teniu un breu resum sobre les hipòtesis que s'han explicat a classe, tot i que les he complementat amb els apunts d'una assignatura de l'any passat. Espero que us serveixi de repàs com a mi.

1- HIPÒTESIS DE LA RUTA ÚNICA O DE LA RECODIFICACIÓ FONOLÒGICA.

Aquesta hipòtesis, argumenta que la percepció de la parla (materials visuals) i el reconeixement auditiu del llenguatge, són processos universals, mentres que el procés lector no ho és, perque s'adquereix mitjançant instrucció explícita.

Aleshores, es postula un codi pre-lèxic comú per materials visuals i auditius, i una ruta única per accedir al lèxic (a través de la recodificació fonològica: conversió grafema-fonema). Tant en una paraula escrita o parlada, es realitza un sistema de recodificació fonològica.

El seu procés de conversió és massa llarg (paraules escrites i parlades): ortografia/grafema--> fonema-->lèxic (3 passos).

Problemes de la hipòtesis: En les llengues amb ortografía irregular, no correspon el grafema amb el fonema (road, coat, o broad), i també en llengues com el japonés, on cada complexe grafema correspon amb una idea o concepte.

2- HIPÒTESIS DE LA RUTA DUAL SOBRE EL PROCÉS LECTOR.

- Reconeixement de les paraules parlades a través de la ruta fonològica (representació abstracta dels sons).

- Reconeixement paraules escrites a través de dos rutes:

> Ruta directa (2 passos), codi de representació ortogràfica: grafemes-lèxic.
> Ruta indirecta (3 passos), codi de representació ortogràfica + codi de representació fonològica: grafemes-fonemes-lèxic.

3- EVIDÈNCIES NEUROPSICOLÒGIQUES A FAVOR DEL MODEL DE RUTA DUAL

3.1- Dislèxia superficial.

En la dislèxia superficial podem observar: dificultats per llegir paraules irregulars, lectura de paraules regulars i de no-paraules intacte, comprensió del significat intacte, errors de regularització (passar d'irregular a regular) i alteració de la ruta visual (grafema/ortografia-léxic).

Tipus de dislèxia superficial:

>Tipus I: bona lectura de paraules regulars i pseudoparaules.

> Tipus II: alguna alteració al llegir paraules regulars i pseudoparaules. Són millors en llegir paraules que no siguin concretes/abstractes i que tenen una alta freqüència d'ús. Per exemple, llegiran millor noms que verbs.

3.2- Dislèxia fonològica.

En la dislèxia fonològica podem observar: dificultat en la lectura de pseudoparaules, bona lectura de paraules regulars e irregulars, els errors són paraules visualment similars (p.ex.: perfom per perfum), dificultat per llegir paraules funcionals (conjuncions, preposicions, ...), de baixa freqüència i complexes morfològicament.

3.3- Dislèxia profunda.

En la dislèxia profunda observem: dificultat en la lectura de pseudoparaules i de paraules funcionals, produeixen erros derivacionals i visuals, errors semàntics, escriptura alterada i més facilitat per llegir paraules imaginables i d'alta freqüència.

3.4- Dislèxia de desenvolupament.

Es pot parlar de dislèxia de desenvolupament, quan el desenvolupament de l'alumne en el procés lector, almenys, està retrassat dos anys. No s'observen dèficits sensorials i l'alumne és habilidós en altres àrees acadèmiques.

Tutoria entre iguals

Avui hem vist un vídeo d'una institució escolar, que porta a terme la tècnica de tutoria entre iguals. No explicaré de que es tracta, simplement comentaré el que m'ha sorprés.



El que m'ha semblat bona idea, és la opció de "vendre el producte". Ara mateix, si ho esteu llegint, no sabreu a que m'estic referint, però tranquils...
El titular "vendre el producte", fa referència a l'exposició dels beneficis i del sentit sobre l'aprenentatge d'una activitat. És a dir, si cada vegada que un professor, abans d'iniciar la classe, explica i dóna arguments aplicables (aplicables a les situacions qüotidianes de la vida) sobre l'activitat que vol realitzar, els alumnes mostraràn una major predisposició e interès per involucrar-se.

I bé, m'ha soptat aquesta idea, perque crec que en la pràctica docent no s'esta exercint la "venta del producte". Simplement, es prioritza en els resultats i en l'acumulació de coneixements, i seria convenient que en totes les matèries, els professors fossin més racionals i pràctics.

Finalment, la proposta d'implicar als pares en la tècnica, també m'ha semblat interessant. Interessant perque d'aquesta manera, són conscients del procés d'aprenentatge dels seus fills i també de les seves possibles dificultats (aplicació de recursos).

L'època de la decadència en la lectura

En la societat actual, no s'afavoreix a l'entreteniment a través de la lectura. Molts nens i adolescents, inclús adults, no tenen com opció d'entreteniment en el seu temps lliure, llegir algun llibre o alguna revista més científica/educativa. Simplement es llegeixen els llibres obligatòris que es demanen en les institucions educatives per a cada materia. Clar, potser alguns dels llibres exigits, no resulten ser estimulants ni motivadors, per això, el nostre deure és el d'informar de la varietat de registres i temàtiques que els alumnes es poden trobar.

La tasca dels professors i també, sobretot la tasca dels pares, és la d'intentar estimular la lectura i crear un ambient afavoridor. Si aconseguim potenciar la lectura, els beneficis per al propi alumne, resulten ser molt productius per al seu procés d'aprenentatge. I ja no sols, per a millorar el seu procés d'aprenentatge, sinó que també milloraria la seva riquesa cultural/intel·lectual.

Per això, els propis pares han de ser els referents dels seus fills, compartin estones de lectura e intentar disminuir els jocs multimèdia, els quals no potencien ni la creativitat, ni la reflexió.

Els professors hauriem d'informar als pares de la importància de llegir, sobretot per aquells alumnes amb dificultats d'aprenentatge que podrien millorar considerablement.

Per acabar, m'agradaria comentar que les noves tecnologies, tampoc afavoreixen en el procés lector, ni escriptor, ja que la manera abreviada i transformada d'expressar-se i d'escriure's, no és la correcta ortogràficament. Per tant, s'estan interioritzant unes "normes ortogràfiques" que dificulten el procés d'aprenentatge.

Perspectives psicològiques aplicades en les D.A.

En la pràctica que vam realitzar en petit grup, vam poder argumentar els trets positius i negatius de cada perspectiva psicològica: Perspectiva Conductista, Perspectiva Cognitivista i Perspectiva Sociohistòrica.

Desde un principi, quan començava a estudiar en altres assignatures les diferents perspectives anomenades anteriorment, volia aprendre cadascuna d'elles per poder realitzar una pròpia perspectiva/teoria. El que vull dir amb una pròpia perspectiava/teoria és, que en cada una d'elles trobava arguments vàlids i aplicables i d'altres no tant vàlids. Per tant, la meva pròpia teoria, seria una síntesis parcial i aplicable de tots els trets més favorables de les diferents perspectives.

Aleshores, pel que fa al conductisme, estic d'acord en que la pràctica i l'associació millora l'aprenentatge, però no és un argument de pes perque es produeixi un bon aprenentatge. És necessari que també hi intervinguin altres factors, factors que compensen la resta de perspectives.

A més a més, les contingències negatives i positives, moltes vegades resulten ser eficaces, però un ha de tenir experiència i saber com i quan aplicar-les. En l'actualitat, tant en l'àmbit escolar i familiar, s'està fent un mal abús i un mal ús.

En segon lloc, tenim el cognitivisme, perspectiva que va sorgir després del moviment conductista. Els supòsits resumits d'aquesta perspectiva són:

- La metàfora de l'ordenador i el processament de la informació. Estudia els processos cognitius en l'aprenentatge.

- El subjecte és el propi constructor del coneixement (sols interacció del mateix individu, supòsit contradictori per al conductisme, on el protagonista de la interacció és l'ambient).

- Metacognició-Metaconeixement: L'individu és coneixedor de la seva capacitat i de les seves habilitats (com apren, coneixements adquirits, estratègies cognitives, etc.).

L'única pega que hi ha en aquesta perspectiva, és que no es produeix una interacció amb l'entorn, per tant, va haver de sorgir una tercera perspectiva per soplir aquesta carència: la Perspectiva Sociohistòrica (Vigotski). Però tornant a la perspectiva cognitivista, hi ha un supòsit molt important i que s'hauria de treballar més en les aules: les estratègies cognitives. Molts alumnes no saben quines estratègies poden utilitzar per aprendre millor i amb més rapidesa, per això, és feina dels professors, mostrar la varietat d'estratègies cognitives i que cada alumne faci pròpies aquelles que li resultin millor.

Bé, i finalment, retornant a l'última Perspectiva, la Sociohistòrica, els fonaments més importants són:

- L'aprenentatge és un procés social.

- Aprenentatge d'estratègies congitives a través de la COOPERACIÓ. (important fomentar treball cooperatiu).

- Vigotski amb el concepte de zona de desenvolupament pròxim. Es tracta d'una zona on l'alumne posa en joc les seves habilitats i el professor (l'expert) el guia.

Aquí teniu un resum i opinió de les diverses perspectives que s'han anat construint durant l'evolució de la Psicologia i que, hem de tenir en compte, que no hi ha res que sigui totalment vàlid, sinó, parcialment vàlid.

Manuals per al diagnòstic, aspectes positius i negatius.

En una activitat en grup, he pogut comprovar personalment, les diferències entre els Manuals de diagnòstic de Trastrons: CIE-10 (OMS) i DSM-IV. Fins ara, sols era coneixedora del DSM-IV, encara que del CIE-10, n'havia sentit parlar.

Personalment, crec que el CIE-10 ofereix una visió més complerta, ja que els seus criteris són més extensos perque engloben altres àrees a tenir en compte, com: l'entorn familiar de l'infant, la situació social, possibles problemàtiques escolars i sobretot, té en compte (almenys explícitament comparant-lo amb el DSM-IV), el moment evolutiu del nen/a.

El que se m'ha fet extrany és, que en el CIE-10, s'inclou el Trastorn ortogràfic i en el DSM-IV no. Crec que seria important tenir en compte aquest trastorn, ja que actualment i segurament, degut a les noves tecnologies, l'ortografia deu ser un aspecte bastant perjudicat a causa de les abreviatures.

Bé, no tot serà una visió negativa per al DSM-IV, clar que no. El DSM-IV, ens ofereix una síntesi sobre els criteris del possible trastorn a tractar, de manera que, tots els professionals puguem treballar amb un enteniment comú (etiquetes) i puguem realitzar un diagnòstic més concret.

No sé, si el personal docent que imparteix classes, té coneixement sobre aquests manuals, però la veritat es que haurien de tenir present, els possibles trastorns que es podrien desenvolupar en els seus alumnes. Sempre, amb la intenció d'oferir una intervenció precoç i eficaç, amb la finalitat de reforçar els seus processos d'aprenentatge.

Trastorns del llenguatge

Aquí podreu tenir una breu idea i classificació dels diferents transtorns del llenguatge que dificulten el procés d'aprenentatge, ja que com a futurs professionals en l'àmbit educatiu, és necessari que siguem coneixedors dels diferents trastorns.

Cal dir, que la referència presa per realitzar aquesta classificació, ha estat d'una assignatura de la llicenciatura de psicologia. D'aquesta manera, repasem una mica els diferents trastorns del llenguatge.



CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE



1- TRASTRON DEL LLENGUATGE EXPRESSIU



La seva característica principal es que l’individu no pot expresar les idees en paraules i presenta un dèficit de les habilitats d’expressió verbal. S’observen dificultats similars amb la repetició, la imitació i assenyalar objectes anomenant-los.



A través de les diferents árees afectades podem observar:


Vocabulari:


- Utilització persistent de determinades paraules.
- Dificultats per a evocar paraules.
- Utilització de paraules “comodín”.
- Substitució de paraules (Eg. taula enlloc de cadira).
- Descripcions funcionals (Eg. En lloc de dir cadira, dir cosa per a seure’s).
- Sobregeneralitzacions (Eg. Fer servir “allò” com a terme de denominació).
- Lèxic reduït.

Gramàtica:

- Simplificació u omisió d'estructures gramaticals (Eg. Cotxe mama)

- Pobresa de les estructures gramaticals (Eg. us d'un únic del temps verbal, normalment el present).

- Seqüenciació incorrecta de les paraules (Eg. nen cotxe té)

- Omisió d'estructures gramaticals: preposicions, pronoms, verbs auxiliars, conjuncions, negociacions i terminacions verbals.

Pragmàtica:

- Respostes inadequades.

- Dificultats per a mantenir o canviar de tema.

- Dificultats per a iniciar i mantenir una interacció verbal.

- Discurs amb pobre seqüenciació, grans pauses, vacil·lació, poca cohesió narrativa, omisió dels aspectes rellevants del discurs.

Símptomes associats:

>Sobredependència dels membres de la família:

- Problemes emocionals.

- Baixa autoestima.

- Símptomes depressius.

- Conductes d'aillament.

> Problemes amb els companys de classe:

- Trastorns de l'aprenentatge.

- Hiperactivitat.

- Problemes de concentració.

- Trastorns de la coordinació motriu.

2-TRASTORN MIXTE LE LLENGUATGE RECEPTIU-EXPRESSIU.

Aquest trastorn es considera més greu i socialment més perturbador que l'anterior, donat que hi ha un deteriorament de la comprensió del llenguatge que implica tant la decodificació (comprensió) com la codificació (expressió).

Característiques:

- Les característiques del trastorn del llenguatge expressiu.

- Incapacitat per a reconèixer i discriminar els sons del llenguatge.

- Alteració de la decodificació morfosintàctica.

- Hi ha percepció dels sons verbals però sense reconeixement.

- Aquests factors impedeixen el desenvolupament de l'expressió lingüística.

- Desinterés pel llenguatge.

- LLenguatge ininteligible.

- Emissió de respostes tangencials o inadeqüades.

- Dèficit de les habilitats de comunicació (continuar un tema, respectar el torn, etc.).

- Dificultats per comprendre i recordar tèrmes o frases (memòria).

- Es poden observar ecolàlia i neologismes.

-Deficiència parcial de l'audició de tonalitats uniformes, un umbral d'exitació més alt o incapacitat per localitzar l'origen del só.

Símptomes associats:

- Problemes emocionals.

- TDAH.

- Trastorns fonològics.

- Trastorns d'aprenentatge.

- Enuresis

- Conductes d'aïllament.

- Trastorn del llenguatge escrit i de la lectura.

- Baixa autoestima, problemes de socialització i sentiments d'inferioritat.

Possibles intervencions:

- Implicació de la família per crear condicions favorables perque es produeixi la parla (motivació i estimulació).

- Programa preverbal: Consisteix en que el nen aprengui a comunicar-se mitjançant sons, gestos o dibuixos. S'utilitza per fer sentir al nen la necessitat de comunicar-se.

- Programa d'habilitats bàsiques: Una vegada el nen assoleix les primeres paraules, se li ensenya a combinar-les. Primer amb activitats diàries (dutxa, menjar o jocs) on el llenguatge es produeix amb més facilitat i després treballant aspectes més concrets.

3- RETARD DEL LLENGUATGE

Es tracta d'una disfunció del llenguatge de tipus evolutiu amb desfasament cornològic. Afecta a nens que no tenen alteracions de tipus intel·lectual, motriu o sensorial i afecta als diferents mòduls del llenguatge.

El retard es dóna en nens que no presenten cap enfermetat pero que per alguna circumstància triguen més en assolir la comprensió del llenguatge.

Característiques:

- Les primeres paraules no apareixen fins al dos anys d'edat.

- Les holograses les utilitza aproximadament als 3 anys.

- El nen no assoleix el pronom "jo" fins als 4 anys.

- El llenguatge telegràfic comú entre els 15 i 18 mesos, en aquests nens durarà fins als 4 anys.

- El seu vocabulari és molt limitat per l'edat del nen.

- Té dificultats en els aprenentatges escolars.

Factors Etiològics:

- Hereditaris.

- Maduració neurològica.

- Les mares que actúen amb sobreprotecció dificulten el desenvolupament del llenguatge.

- A l'altre extrem, l'abandonament o indiferència davant les necessitats del nen.

Símptomes associats:

- Lleuger retard motor a nivell de coordinació fina.

- Retard en l'expressió gràfica.

- Retard en l'establiment de la dominància lateral.

- Baixa autoestima.

- Dificultats en la relació amb els altres.

- Dificultats en l'aprenentatge de la lecto-escriptura.

- Dificultats en l'assoliment dels aprenentatges escolars.

Possibles intervencions:

- Implicació dels pares i dels professors, ajudant al nen a expresar-se mitjançant el joc, preguntar-li pel nom de l'objecte senyalat, aprofitant totes les ocasions que pugi per parlar, ...

- Visita a un logopeda, el qual estimularà el llenguatge en un ambient molt més programat i orientarà als pares en les tasques que han de fer.

4- TRASTORN FONOLÒGIC

Es caracteritza per la producció o articulació del so inapropiat, que s'observa en un vocabulari i gramàtica normals.

Característiques:

- Alteració de la expressió verbal, concretament de la producció fonològica.

- Alteració funcional.

- Absència d'alteracions anatòmiques.

- Desenvolupament del llenguatge expressiu normal.

- Comprensió, sintaxi i pragmàtica preservada.

- Emissions fonèmiques immadures.

- Dificultats en la pronúncia de determinats fonemes.

- Errors fonèmics més habituals: sigmatisme /S/, Rotacisme /r/, landalisme /l/, deltacisme /d/, etc.

- Errors en la utilització de determinats fonemes.

- Errors en la organització (Eg. les/els) i/o representació de fonemes (Eg. substitució de sons (/t/per /k/)).

- Omissions de sons.

- La parla pot arribar a ser inintel·ligible.

- El nen no integra adequadament el fonema, però si que te capacitat d'articular-ho.

Símptomes associats:

- Enuresis.

- Trastorn del llenguatge expressiu.

- Trastorn mixte del llenguatge receptiu-expressiu

- Trastorn de la lectura

- Trastorn de la coordinació.

- TDAH.

- Trastorns depressius.

- Trastorns adaptatius.

- Problems socials.

>Distinció en el trastorn fonològic:

>Disàrtia: Trastorn de l'expressió verbal, causat per una alteració en els mecanismes neuronals que regulen el control muscular de la parla.

> Apràxia Verbal: Alteració de la funció muscular en sí mateixa. Es refereix a dèficits en la programació i planificació dels moviments de la parla.

Possibles intervencions:

- Estimular la capacitat del nen per produir sons, reproduint moviments i postures, experimentant amb les vocals i les consonants. Li ensenyem a diferenciar els sons.

- Estimulació de la coordinació dels moviments necessaris per la pronunciació de sons. Li ensenyem les posicions correctes dels sons més difícils.

- Exercicis o el nen ha de produir el so dins de síl·labes fins automatitzar el patró muscular.

- Jocs per facilitar al producció i articulació dels sons difícils.

- Pronunciar sons difícils de les paraules en qualsevol situació, fora de les sessions.

5- QUEQUEIG

Es caracteritza per la interrupció de la fluidesa de la parla, prolongacions, repeticions involuntàries o bloquejos en els sons, síl·labes o paraules.

Característiques:

- Anomalia funcional.

- No alteració anatòmica.

- Repetició i/o allargament de les paraules, síl·labes o sons.

- Fragmentació de paraules.

- Bloqueig del discurs.

- Circumloqui.

- Tensió física en la pronúncia de certes paraules.

- Repetició de paraules monisilàbiques.

Símptomes associats:

- Sincinèsies.

- Anticipació ansiosa.

- Problemes acadèmics i ocupacionals.

- Dificultats respiratòries.

- Tensió física.

- Tics.

- Frustració.

- Baixa autoestima.

- Evitació de paraules o situacions problemàtiques.

Possibles intervencions:

- Treballar l'acceptació del problema, tant per part del nen com dels pares. Afrontar el problema amb la menor ansietat.

- Treballar amb el nen habilitats per afrontar possibles burles dels companys.

- Entrenament de la respiració diafragmètica.

- Realitzar exercicis de repetició progressiva: vocals, monosílabs, paraules, frases i paràgrafs.

6- DISFONIA FUNCIONAL

Alteració funcional de la veu sense lesió anatòmica als òrgans fonadors. Segons les causes que les produeixen, podem trobar (tipus):

> Disfonies per abús vocal.

> Disfonies per mal ús vocal.

> Fonoponis (abús i mal ús vocal).

Possibles intervencions:

- Optimització respiratòria. Respiració més eficaç.

- Emissió lliure: treure les tensions innecesàries que obstaculitzen l'aprofitament de la veu.

- Configuració del tracte: correcta posició dels diferents órgans que participen en l'emissió vocal.

- Resonància adequada: aprofitar la capacitat natural d'amplificació.

- Conscienciació i automatisme del procès: a travès de l'experimentació agradable de l'eutonia dels órgans fonadors.

- Cures posteriors: Treballar els hàbits correctes a seguir per conservar la veu de forma adequada.

7- TRASTORN DEL LLENGUATGE ESCRIT

Símptomes associats:

- Desmoralització, baixa autoestima, dècit en habilitats socials.

- Alta taxa d'abandonament escolar.

- Problemes en el desenvolupament de la coordinació.

- Dificultats en l'orientació espaial.

- Alteracions de l'esquema corporal.

Factors Causals:

-Factors hereditaris.

- Errors de la integració hemisfèrica.

- Trastorns emocionals.

- Entorn social pobre.

- Estimulació escasa.

8- ALTRES TRASTORNS DEL LLENGUATGE

>Taquilalia, Verborrea o Logorrea: És l'impuls d'emetre ràpidament i incesament paraules, encara que el sentit i la relació no siguin correctes.

> Bradilalia: Es caracteritza per la lentitud en la parla. Els òrgans de la parla no estan afectats.

> Estereotipia verbal: Repetir la mateixa paraula o frase.

> Logoclònia: Es refereix a la repetició freqüent de la terminació de les paraules i les frases.

> Ecolàlia: Repetició de les paraules o frases d'allò que s'està escoltant.

Com que el dia en que he redactat aquesta entrada, he vist una notícia d'interès per l'assignatura, a continuació teniu la pàgina web per accedir-hi. Breument, tracta d'una nena que per dificultats d'aprenentatge o de comprensió d'un dialecte, el valencià, quan realitza un exàmen amb aquest dialecte, la seva nota es veu greument perjudicada.

Aquesta nena, pel motiu que sigui, mostra dificultat per comprendre i desenvolupar-se amb el valencià. El que no entenc és, si a totes les escoles s'intenten introduir recursos per a les diverses dificultats d'aprenentatge, com és que no se li ha facilitat fins ara aquesta adaptació? Tot i que, no seria ben bé una adaptació, simplement, necessita realitzar els texts dels exàmens i els exercicis amb castellà, primera llengua oficial del país.

http://antena3noticias.com/PortalA3N/espana/nina-suspendida-Valencia-por-escribir-castellano-entrega-una-carta-Educacion/9752512

El rol dels pares, ensenyar-lo o aprendre'l?

Cada cop veiem més per la televisió programes relacionats amb l'educació dels fills, ja siguin petits, adolescents i nens/adolescents amb greus problemàtiques conductuals. En aquests programes es mostren exemplars particulars de tipus de famílies i problemàtiques. Tot i així, aquests programes pretenen adaptar les tècniques que utilitzen a qualsevol nen/adolescent o situació.

A més a més, en les llibreries podem veure varies edicions amb les mateixes temàtiques: "com educar al nostre fill", manuals i tècniques, etc. Tota aquesta massiva informació, crea una inseguretat en els mateixos pares, un ventall d'opcions amb les quals no saben quines són les més idònees per als seus fills.

No hi ha establert en cap manual, ni reportatge, quin ha de ser el rol del pare o de la mare, simplement són unes pautes. L'important per desenvolupar un bon rol matern i patern, és escoltar als seus propis fills, observar-los i establir converses diàriment. Els mateixos pares han d'experimentar amb els seus fills, perque no tots som iguals i les necessitats seràn diferents.

Cal dir, que el ritme laboral i social de la nostra cultura, no afavoreix la disposició de temps per als nostres fills. Aleshores és quan els pares, per la seva absència, compensen als seus fills amb premis i amb la permissió de certes conductes disruptives. I un altre aspecte que potencia la inseguretat dels pares, és l'adjudicació de l'educació pel complet al personal docent, tema que dóna per escriure una altra entrada.

El que si que han de tenir en compte, quan els pares tinguin un problema greu amb el seu fill i ja ho han intentat tot, és consultar amb un professional (psicòleg, psicopedagog, educador, etc.) i no a un programa o manual.
A més a més, qui es creu aquests programes "educatius" com la Súper Nany o Hermano mayor? Si aquests programes són pures simulacions i no la realitat!

Bé, en fi, una mica més de confiança i paciència amb els nostres alumnes i futurs fills. Tot en la vida requereix d'un petit sacrifici.

L'ou o la gallina?

Sí, tal com indica el titular: L'ou o la gallina? quina és primer. Doncs sembla ser que en l'àmbit educatiu hi ha varis apectes que tampoc tenen clar quin ordre establir.

A primària, en el cicle inicial, quan els alumnes tenen 6 anys, els objectius curriculars que s'estableixen sobre el procés lector, és que els alumnes siguin competents al 100%. La reflexió aquí va encaminada a: Com poden ser aquests alumnes competents en la lectura, si no és fins aquest any que comencen a aprendre a llegir i no és fins el cicle mitjà que llegeixen per aprendre? Aquí podem veure la necessitat de modificar els criteris d'avaluació.

Un altre criteri desajustat, tracta sobre la mateixa avaluació: l'exàmen escrit u oral. Els alumnes s'enfronten a realitzar un exàmen escrit u oral, quan no han tingut mai cap experiència, ni tampoc se'ls hi ha explicat com estudiar, quines tècniques aplicar per estudiar correctament. Aleshores, és quan el professorat es troba que els seus alumnes suspenen perque no tenen a mà els recursos necessaris per enfocar l'estudi. Cal dir, que el professorat sí que ensenya a llegir per aprendre, però no com sintetitzar l'aprenentatge.

En fi, aquests desajustament són simplement dos exemplars que haurien de modificar-se desde els seus objectius curriculars, perque segurament n'hi haurà molts que s'escaparàn de la nostra ment adulta, lògica i experimentada.

El procés d'adquisició de la lectura.

Aquesta petita entrada i crítica, fà referència al vídeo vist a classe sobre el procés d'adquisició de la lectura. Hi han hagut varis arguments que no es compleixen en la realtiat. El primer d'ells, hauria de respondre a la següent pregunta: Es pot parlar del procés lector sense el procés escriptor?. La resposta sembla ser lògica, però en el vídeo no es mostra tan clara. La visió que mostren és que no és necessàri dominar el procés escriptiu per poder adquirir el llenguatge oral, que són procesos paral·lels i que no s'aprenen simultàneament.

El segon argument erroni, al meu criteri, és que cada alumne apren d'una forma diferent, és dir, no es necessari que es compleixin tots els factors i components maduratius. Pot ser, això sí, que alguns són més importants que d'altres.

A continuació teniu un resum dels components i factors maduratius que s'han citat en el reportatge:

COMPONENTS MADURATIUS DEL PROCÉS D'ADQUISICIÓ DE LA LECTURA:

- Percepció i agudesa visual

- Paralització espai-temporal de les paraules (p.ex.: el pas d'una línia a una altra, espais, ...).

- Desenvolupament del llenguatge (vocabulari bàsic). Funció socialitzadora.

FACTORS MADURATIUS DEL PROCÉS D'ADQUISICIÓ DE LA LECTURA:

- Motivació (clima).

- Influència medi.

- Actitud adult (pares/educadors).

Afortunadament, aquest reportatge i aquesta visió te uns quans anys i actualment es considera tant important el procés lector i escriptor en el primer cicle de l'àmbit educatiu. A més a més, cada dia el personal docent i el propi entorn de l'alumne (la família), és conscient de la importància de potenciar i estimular aquests factors i components maduratius per afavorir un aprenentatge eficaç i significatiu.