En la pràctica que vam realitzar en petit grup, vam poder argumentar els trets positius i negatius de cada perspectiva psicològica: Perspectiva Conductista, Perspectiva Cognitivista i Perspectiva Sociohistòrica.
Desde un principi, quan començava a estudiar en altres assignatures les diferents perspectives anomenades anteriorment, volia aprendre cadascuna d'elles per poder realitzar una pròpia perspectiva/teoria. El que vull dir amb una pròpia perspectiava/teoria és, que en cada una d'elles trobava arguments vàlids i aplicables i d'altres no tant vàlids. Per tant, la meva pròpia teoria, seria una síntesis parcial i aplicable de tots els trets més favorables de les diferents perspectives.
Aleshores, pel que fa al conductisme, estic d'acord en que la pràctica i l'associació millora l'aprenentatge, però no és un argument de pes perque es produeixi un bon aprenentatge. És necessari que també hi intervinguin altres factors, factors que compensen la resta de perspectives.
A més a més, les contingències negatives i positives, moltes vegades resulten ser eficaces, però un ha de tenir experiència i saber com i quan aplicar-les. En l'actualitat, tant en l'àmbit escolar i familiar, s'està fent un mal abús i un mal ús.
En segon lloc, tenim el cognitivisme, perspectiva que va sorgir després del moviment conductista. Els supòsits resumits d'aquesta perspectiva són:
- La metàfora de l'ordenador i el processament de la informació. Estudia els processos cognitius en l'aprenentatge.
- El subjecte és el propi constructor del coneixement (sols interacció del mateix individu, supòsit contradictori per al conductisme, on el protagonista de la interacció és l'ambient).
- Metacognició-Metaconeixement: L'individu és coneixedor de la seva capacitat i de les seves habilitats (com apren, coneixements adquirits, estratègies cognitives, etc.).
L'única pega que hi ha en aquesta perspectiva, és que no es produeix una interacció amb l'entorn, per tant, va haver de sorgir una tercera perspectiva per soplir aquesta carència: la Perspectiva Sociohistòrica (Vigotski). Però tornant a la perspectiva cognitivista, hi ha un supòsit molt important i que s'hauria de treballar més en les aules: les estratègies cognitives. Molts alumnes no saben quines estratègies poden utilitzar per aprendre millor i amb més rapidesa, per això, és feina dels professors, mostrar la varietat d'estratègies cognitives i que cada alumne faci pròpies aquelles que li resultin millor.
Bé, i finalment, retornant a l'última Perspectiva, la Sociohistòrica, els fonaments més importants són:
- L'aprenentatge és un procés social.
- Aprenentatge d'estratègies congitives a través de la COOPERACIÓ. (important fomentar treball cooperatiu).
- Vigotski amb el concepte de zona de desenvolupament pròxim. Es tracta d'una zona on l'alumne posa en joc les seves habilitats i el professor (l'expert) el guia.
Aquí teniu un resum i opinió de les diverses perspectives que s'han anat construint durant l'evolució de la Psicologia i que, hem de tenir en compte, que no hi ha res que sigui totalment vàlid, sinó, parcialment vàlid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario