Aprenentatge i diversió

"Avançar en l'aprenentatge i en l'art de viure"


"Per ser feliços hem de pensar en els altres també"

Aquestes cites fan referència a l'estil i objectius educatius d'un professor oriental, amb una visió molt diferent de l'educació i amb unes estratègies simplistes però efectives. Simplistes perque no es necessiten de grans recursos.

Per enfortir el vincle i la convivència entre l'alumnat, és important compartir els sentiments d'alegria (els bons moments) i els sentiments de tristesa. És a dir, expressar obertament el que es sent.

El mètode aplicat per aquest professor, és una forma indirecta de prevenció de les conductes antisocials a través de l'expressió de conflictes latents. Les classes serveixen com a teràpia per resoldre aquells conflictes que poden originar conductes disruptives.

Una de les tasques per aconseguir aplicar el mètode, era escriure un diari personal on s'expressava el que es sentia i després es llegia davant de tota la classe. Ensenyament dels valors i les bones relacions interpersonals a través de la reflexió. La reflexió com a punt clau per aprendre significativament.

En aquestes reflexions es treballava: la responsabilitat, l'empatia, les relacions interpersonals i la importància de la vida.

Hi va haver un comentari del professor d'aquesta nova metodologia que no hem va aparèixer adequat: "Qui ho ha passat més malament?". Està clar que sempre hem de recolzar amb aquell alumne que estigui en un estat més vulnerable, però la forma en que ho va expressar era com un concurs, a veure qui més...

Un dels aspectes que ensenyava i que volia que els seus alumnes en tinguessin consciència era: que la vida té un gran valor, que sols n'hi ha una i que ens hem d'expressar respectant les diferències, les individualitats. D'aquesta forma es treballaven els punts forts i dèbils, expressar el que se'ns dóna bé i el que no, però que igualment ens hem de respectar.

L'exemple del càstig (no participar amb el grup) que vam veure d'un dels alumnes perque havia xerrat tot el matí, treballava indirectament, les conseqüències dels propis actes en els altres. D'aquesta forma, l'alumne cada cop que faci una conducta inadequada, reflexionarà sobre si recau algun pes sobre els seus companys. Els alumnes sense instrucció específica del professor, van intentar resoldre el conflicte (aprenentatge automàtic). Són el grup classe que tenen la responsabilitat de gestionar el conflicte, de si pot participar en l'activitat.

Al final, el grup-classe, decideixen que el càstig no tenia res a veure amb l'activitat, s'ha de castigar la conducta amb la tasca relacionada i no amb una altra, no perjudicar quelcom aliè.

En un futur, aquests alumnes tindran menys problemes emocionals, ja que sabran gestionar-los adequadament i no reprimir-los.

Alumnes amb conductes antisocials

El consentiment d'aprendre, abans era automàtic. Actualment, els alumnes no senten l'obligació d'aprendre, aleshores, no és automàtic. El saber s'ha diversificat, ja no es propi de la figura del professor.

Per potenciar aquest automatisme entre els alumnes, és important també ensenyar els beneficis i conseqüències de l'aprenentatge dels diversos continguts. A més a més, d'explicar i sobretot aplicar la seva utilitat en la vida quotidiana. S'ha de fer entendre a l'alumnat, que una bona formació, dóna més possibilitats en el món laboral i més tenint en compte els temps que passem.

Els docents tenim l'obligació, per poder aconseguir una bona educació i un aprenentatge óptim, preparar materials motivadors i com he dit abans, comentar la seva aplicació: en el seu currículum, en la vida quotidiana i en el creixement personal.

En els adolescents, funciona l'estratègia d'establir acords, encara que la figura docent es vegi perjudicada en la seva autoritat. Cal dir, que no és tan fàcil arribar a un pacte on s'aconsegueixi al 100% l'objectiu d'aprendre.

Amb aquest tipus d'alumnat, amb conductes antisocials, no simplement els hi hem d'aplicar unes pautes de correcció i motivar-los a aprendre, sinó que també és important i primordial, abans d'aplicar estratègies, esbrinar el motiu o motius d'aquests conductes antisocials o disruptives. Portar a terme una comprensió de la situació i conducta e intentar aportar solucions també en aquest aspecte.

Pares! doneu exemple!

Per evitar molts de problemes que els alumnes poden tenir alhora d'escriure i llegir, és a dir, per evitar problemes fonològics i ortogràfics, s'hauria de potenciar la lectura, no sols a l'escola. Els pares tenen un paper molt important en aquest aspecte, han de donar exemple, com en moltes altres coses, als seus fills/es de la importància de la lectura.

D'aquesta manera, els nens i nenes, voldran imitar als seus pares, també com en altres aspectes, i estaran més motivats.

Possiblement, l'escola hauria de promoure llibres de més interès pels alumnes, no simplement sobre temàtiques relacionades amb les àrees o assignatures instrumentals. Els professors haurien de col·laborar amb els pares, oferint-los un llistat de llibres adequats als seus fills, en el cas de que els pares no sàpiguen quin tipus de llibre pot llegir i entendre.

Ara que ve Sant Jordi, espero, que no simplement es regalin llibres als homes, sinó a tot col·lectiu, sigui quina sigui la seva edat. Sinó, simplement, la biblioteca local, sempre té a la disposició un gran ventall de llibres amb diverses temàtiques.

El poder de la lectura!!!!!!!!!!! (prevenció DA)

Aules obertes, discriminació? prosperitat?

El tema d'avui tracta sobre les aules obertes i dels alumnes que les realitzen. Les aules obertes, ofereixen a l'alumnat la realització d'activitats manipulatives per potenciar la seva motivació i el seu aprenentatge. L'assistència amb aquestes aules, sol ser un alumnat amb DA en diferents àrees/assignatures instrumentals, alumnes amb problemes de conducta i nouvinguts. El treball d'aquestes àrees és manipulatiu, és a dir, a través de les TIC o amb altres instruments, segons la tasca (cuina, mecànica, fusteria, etc.).

El dilema plantejat en el titular, la discriminació, dona molt a parlar. Per un costat, discriminació amb aquell alumnat que no pot realitzar les activitats de l'aula oberta, és a dir, els que no mostren DA. I per l'altre costat, sempre s'ha dit que l'alumnat que assisteix a l'aula oberta, són aquells alumnes més conflictius.

Bé, crec que tots els alumnes haurien de tenir la oportunitat de treballar les assignatures instrumentals d'una forma menys teòrica i més pràctica. A classe es va devatir, que era injust que avaluessin als alumnes amb DA d'una forma diferent als que no tenen dificultats. Mirat així, sembla correcte que si tenen dificultats, se'ls doni una oportunitat i que la seva avaluació no sigui tan severa. Estic d'acord en que s'han d'ajustar els currículums escolars i els continguts perque tothom pugi aprendre, però...., aquests alumnes amb DA, han de ser conscients que en el món real, no els baixaran el llistó.

Al final del debat, va quedar clar que s'ha d'avaluar l'esforç individual comparant-lo amb el progrés del grup. És a dir, possiblement un alumne amb DA s'hagi esforçat molt però no ha arribat als objectius de l'assignatura, no li podem adjudicar per exemple un notable, cosa que es fa, si realment no ha arribat als objectius. Estem enganyant a l'alumne i creant-li falses expectatives. Se li ha de reconèixer el seu esforç i dir-li que segueix pel bon camí, que ho pot aconseguir, i simplement posar una nota més real, real en la societat (un aprovat o un bé).

Clar, el debat es va donar, perque una de les companyes va recordar que era injust que quan ella era petita s'esforcés i obtingués la mateixa nota que un alumne amb DA. No estic dient que se'ls hi posi més difícil, els hem d'ajudar a motivar-los a través d'aquestes activitats especialitzades, que aprenguin d'una forma més senzilla però avaluant-los justament. I com sempre dic i penso, els alumnes sempre poden fer més del que mostren, els hi tenim que posar les piles!

M'agradaria comentar un cas d'un noi que conec, que ha arribat molt lluny a pesar de les expectatives que tenien d'ell. És tracta d'un noi que no va acabar l'ESO i que tot el professorat el donava per perdut, que no faria res de bo. Doncs bé, actualment, està acabant una enginyeria. Ara que per arribar fins aquí, ja he comentat, que no es va treure l'ESO. El recorregut i l'esforç que ha tingut que fer per arribar on és actualment ha estat sorprenent. En qüestió d'uns anys, es va treure l'ESO, va fer un cicle mitjà, després el superior i finalment va accedir a la universitat. Aquest és un exemple d'esforç i superació. A vegades aquest noi, hem comenta que li agradaria veure als professors que no apostaven res per ell i posar-lis a la cara el títul universitari. Per cert, també treballa per la universitat.

Així que ja veieu, tenim l'obligació d'avaluar justament però també de potenciar la seva motivació i autoestima.

Pissarra Digital Interactiva

La pissarra digital interactiva, és una eina didàctica que potencia l'estimulació i motivació dels alumnes per treballar el llenguatge oral i escrit. És una eina que combina el mètode tradicional d'escriure en la pissarra (escriure manualment i borrar) amb el mètode tecnològic, l'aplicació de les TIC. A més a més, amb aquest recurs, s'aconsegueix un doble aprenentatge: lectoescriptura i TIC.

Els avantatges que hem discutit, de la utilització d'aquest recurs en les aules ordinàries, són: motivació en l'alumnat, doble aprenentatge, actualització de coneixements i sobretot, pot ser una eina beneficiosa per nens amb TDAH, ja que concentrarien tota la seva atenció en una cosa que els agradaria. Cal dir, que l'atracció e interès de l'activitat, també dependrà de l'habilitat i del tipus d'activitat que plantegi el professor/a.

I aquí és on volia anar a parar per comentar les dificultats de la utilització d'aquesta eina en les aules ordinàries. Al tractar-se d'una eina tant nova, el professorat de les institucions primàries, secundàries i universitats, haurien de formar-se i donar la possibilitat de formar-se en aquesta tecnologia. Segurament, molts d'aquest professors se'n sortirien però no sabrien explotar els recursos d'aquest instrument. D'aquesta manera aconseguirien obtenir una visió més àmplia de les seves possibilitats d'ús.

Personalment, crec que la pissarra digital s'hauria d'aplicar en les aules ordinàries però com un complement, com un recurs compensatori per aprendre.

A continuació i per acabar, escriure un llistat de tasques o activitats que es poden realitzar amb la pissarra digital, amb l'objectiu de mostrar la varietat de possibilitats per aprendre diversos aspectes i matèries.

Tasques realitzables en la pissarra digital, desde l'educació infantil fins el cicle superior: Escriure, copiar, ordenar, grafies, llegir, activitats de càlcul i memòria, corregir i assenyalar faltes ortogràfiques, estructurar el text i adaptar-lo amb un format concret, composició de figures, organització visio-espacial, anatomia, ubicació u orientació geogràfica, formes arquitectòniques, buscar informació per internet, etc.

Aquí teniu l'adreça de la pàgina web per poder entendre millor les possiblitats de la pissarra digital. També l'hem visionat a classe per dicutir sobre el tema.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19242&p_ex=pissarra%20digital

De què depèn tenir èxit en la vida?

En aquesta entrada m'agradaria fer una petita reflexió de la sobrevaloració del CI per tenir èxit en la vida, és a dir, el CI no ho és tot per arribar lluny en la vida. Hi ha l'existència d'altres recursos i motivacions.

La reflexió sobre aquesta qüestió, ve donada pel coneixement (a groso modo) d'un cas que s'ha explicat a classe. Pel que he entès, una subjecte ha tingut èxit i empenta en la vida amb un aparentment i simple coeficient de 60 aprox.. Aquest individu amb un CI tan baix, ha pogut aprendre a desenvolupar-se correctament en la societat, aprendre a llegir i escriure i sobretot i el més important, tenir al càrrec dues persones amb greus dificultats psíquiques.

Segurament aquest CI s'hauria de revisar, ja que en aquells temps que li van diagnosticar, les proves no eren tant precises i possiblement, no es tenien en compte l'existència de les diferents intel·ligències.

Aleshores, hem de tenir en compte que l'èxit, no sols és tenir un bon historial acadèmic i laboral. Crec que hi ha aspectes de la vida més importants i difícils de portar a terme i superar: la parella, la família, la pròpia existència, conflictes emocionals, etc.

Possiblement, en aquest cas, el subjecte ha tingut la responsabilitat i la obligació, o millor dit, el deure, de superar-se per afrontar aquesta situació i poder lluitar pel benestar dels seus éssers estimats.

És important per tenir èxit en la vida, tenir reptes, motivacions, deures i gent que et recolzi no sols en els bons moments, sinó que també en els mals moments, siguin quines siguin les condicions. I una última cosa que vull afegir és, que hem de respectar l'estil de vida que es vulgui adoptar, simplement importa la felicitat. Un tipus d'estil de vida, no va renyit en tenir sempre èxit.

"El tresor del castell"

És important treballar la dislèxia amb enfocs o estratègies més pràctiques i motivar aquests alumnes amb dificultats, en definitiva, que la tasca els hi agradi i els interessi. L'exemple del tresor del castell, ha estat molt productiu i amb uns resultats exitossos. En aquesta simple pràctica, s'ha pogut treballar l'orientació espacial, el llenguatge, el seguiment de les instruccions, la comunicació, l'habilitat del reconeixement de les paraules, etc.

Aquests tipus d'aprenentatges més dinàmics, no sols s'haurien de potenciar en aquells alumnes amb dificultats, sinó que també en la resta d'alumnes i matèries educatives.

Com ben bé ha comentat el professor, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, és un procés on s'implica molt de temps en diferents cursos. Aquest seria un motiu més per portar a terme activitats pràctiques i motivadores en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. S'han de potenciar noves situacions comunicatives sense activitats tant sistemàtiques i globalitzar aquests coneixements/aprenentatges en altres àmbits.

A continuació, he trobat una pàgina web amb moltes activitats educatives que són dinàmiques i divertides. Espero que us la mireu, ja que sorpren, com ja he comentat a l'inici, com en una simple activitat es treballen diversos aspectes educatius.

http://olivenza.delacruz.bloc.cat/category/17855/37996