Resultats de les reflexions

Aquesta ja és l'última entrada que faré, bé almenys ara per ara, quan s'acabi la temporada de treball de la universitat (treballs, exàmens, ...), possiblement m'animi per escriure més cosetes.

Dic ara per ara, perque espero poder dedicar-me en l'àmbit de l'educació i assessorament i anar aportant tot allò que vagi aprenen i del qual vulgui opinar.

Cal dir, que he après bastantes cosetes, bé, més que conceptes i descobrir noves dificultats, he aprés estratègies per tractar-les i noves perspectives per afrontar-les.

No faré una valoració de l'assignatura, perque això ja ho fem a l'informe grupal, encara que haig de dir que és positiva.

Era la primera vegada que realitzava un blog, al principi hem va assustar un poc, ja que mai n'havia fet un, però ara ja puc dir, que almenys domino el més bàsic com per defensar-me. Almenys, el més important que era transmetre les meves opinions, ho he pogut fer.

Gràcies a tota aquella gent que hagi redactat un comentari, sigui amb acord del que he pogut escriure o amb desacord, sempre s'aprèn més de les opinions divergents, i espero que també us hagi pogut fer reflexionar sobre la pràctica educativa.

Pec canviar i millorar, abans hem de reflexionar....

Fins prompte! i Gràcies!

Programa de competència Social

El programa de competència social, portat a terme en diferents CEIP, treballa d'una forma molt productiva les habilitats socials dels alumnes i la prevenció de conductes antisocials.

El programa de competència social anomenat, "Decideix", es desenvolupa en tres blocs, però tots tres es treballen seguits en una mateixa sessió, amb l'ordre següent:

- Bloc 1: Habilitats Cognitives.
- Bloc 2: Mural.
- Bloc 3: Habilitats Socials.

Bloc 1: Habilitats Cognitives

Hem pogut observar que per treballar les habilitats cognitives, amb el grup d'infantil, es treballen les habilitats cognitives, per exemple, mitjançant contes. A través dels personatges dels contes, s'identifiquen les emocions d'aquests, s'empatitza amb els seus sentiments.

Pel que fa al grup d'alumnes del cicle inicial, una manera de potenciar les habilitats cognitives, és l'escolta activa, és a dir, la verbalització del pensament/activitat.

Bloc 2: Mural

En el bloc 2, "el mural", es plantegen dilemes morals amb els quals, els alumnes es poden trobar a diari i la tasca d'aquests és, adoptar una postura dels agents del conflicte.

En petits grups, es fa la discussió i després s'exposa al grup-classe. L'opinió dels altres companys afavoreix el creixement emocional. Pel que fa a l'opinió del professor/a, pot ser rellevant per als seus alumnes, però no té un gran impacte en els seu creixement emocional, ja que els alumnes saben perfectament què pot pensar el seu professor/a, que pot estar bé o no (en quines conductes els renyaran i en quines no).

Bloc 3: Habilitats Socials.

Les habilitats cognitives fan que les habilitats socials siguin eficàces i la representació del mural, fan que siguin justes. Tots dos blocs (1 i 2), potencien unes bones habilitats socials (bloc 3).

En aquests tercer bloc, es treballa l'assertivitat de l'alumne davant la inhibició o l'agressivitat. Es pretén buscar un terme mig entre aquesta inhibició i agressivitat.

- Inhibició --> respon a la por (callo, no dic res).
- Agressivitat --> respon a la ira (pico, insulto, pego).
- Assertivitat --> respon a la justícia (terme mig: escolto, parlo, negocio).

És important treballar el programa de competències amb els professors, amb la mateixa metodologia que s'aplica amb els nens, amb la finalitat de comprovar i veure les dificultats que pugin sorgir.

També és imprescindible la conducta del professor que posa en pràctica aquest programa. Ha de transmetre confiança amb l'alumne i mostrar expectatives positives de que pot canviar.

La família, com que també és un agent/sistema educador vital, ha d'estar informada d'aquests tipus de programes per tal d'aplicar-lo en altres contextos (casa, patí, parc, ...).


Habilitats Socials + Moral = Bones relacions socials i bona resolució i gestió del conflicte.

Cal dir, que tenir unes bones habilitats socials, no és causa suficient per establir unes bones relacions socials i una bona gestió del conflicte. Estaríem parlant d'aquells "delinqüents educats".

El que li faltaria amb aquest programa, és ensenyar i potenciar la conscienciació moral. Ensenyar i fer reflexionar sobre els límits del que està bé i el que no (ètica/conductes acceptables).

Dintre d'aquests blocs, es treballen cinc tipus de pensaments relacionats amb les habilitats interpersonals:

- Pensament causal.
- Pensament alternatiu.
- Pensament conseqüencial.
- Pensament empàtic.
- I pensament mitjà/fi (planificar).

El pensament causal intenta treballar i reflexionar el per què d'una situació conflictiva. És important establir la causa correcta, és a dir, l'origen del problema, perque sinó, tota la resolució posterior serà equivoca. Per no caure en aquest error, el alumnes han de fer una tasca imprescindible, buscar tota la informació possible, fer-se diverses preguntes i saber interpretar correctament la informació.

El que m'ha agradat per visualitzar millor la resolució d'un conflicte, és l'estructuració en preguntes:

- Què he de fer?
- De quantes maneres ho puc fer?
- Quina és la millor solució?
- Com ha quedat?

Bé, no sé si me n'he deixat alguna de pregunta, però aquest mètode tant visual, de penjar les preguntes, cadascuna representada en una cartolina, afavoreix l'objectiu d'interioritzar els passos de la resolució en qualsevol conflicte.


Si voleu tota la informació sobre el programa de competència social, introduïu la següent adreça electrònica:

http://www.xtec.cat.lic/convivencia/projecte.html

Amb aquesta adreça hi trobareu el programa de convivència, activitats, projectes, ...

La convivència en l'àmbit escolar

Per poder obtenir una factible convivència en l'àmbit escolar, els alumnes han de posar en pràctica un conjunt de competències que faran possible una convivència productiva i agradable. Aquestes competències que cada alumne, professor i pares, han de dominar per aconseguir una clima escolar òptim són:

> Competències individuals/personals:

- Acceptació
- Reflexionar
- Responsabilitat
- Autoconeixement
- Presa de decisions

> Competències psicosocials:

- Treball amb equip.
- Empatia
- Adaptació en diversos contextos i diverses persones.
- ...

La proposta del CEIP que ha protagonitzat el vídeo, per portar a terme totes aquestes competències, m'ha aparegut molt interessant.
Desde un inici, en el primer curs de primària, els alumnes poden entrar a l'escola amb els pares durant la primer hora del dia (9:00h-10:00h), és a dir, que no apliquen el sistema convencional de que a les 9:00h han d'estat tots els nens a l'aula a correcuita. Amb aquest mètode, permet als pares i alumnes, entrar més relaxadament, dintre d'un espai no tant estructurat i atabalador. Durant aquest espai d'entrada, els pares i els alumnes poden tenir un primer contacte amb l'escola més afavoridor i productiu, ja que permet establir una major confiança entre els pares i el professor i els alumnes no s'angoixen per la desconeixença del territori.

Els pares, obtenen una major confiança perque poden establir una millor relació amb el professor i per tant, millora la relació entre alumnes, pares i professors. Així que, com ja he dit, crec que és molt interessant i que s'hauria d'aplicar a tots els centres de primària, en el primer curs (p-3).

Tallers pares/mares/alumnes

Amb una segona part del vídeo, en el mateix CEIP, es porten a terme uns tallers dedicats a enfortir els vincles entre pares i fills.
És una manera d'incloure la família en l'escola i es converteix amb un altre espai de convivència.

Les relacions que es creen, milloren la comunicació familiar, la confiança entre pares i l'escola, ja que els pares poden observar i comprovar, com funciona l'escola i coneixen al seu professorat. Amb aquests tallers, com que es reuneixen diferents famílies, també es fomenten les relacions amb altres pares.

Diàleg i complicitat amb la família

Es tracta d'un altre espai que ofereix el CEIP, simplement pels pares dels alumnes, és a dir, són trobades entre pares.

En aquestes trobades, els pares, amb la presència d'un professor o especialista docent, parlen i comuniquen totes aquelles inquietuds i neguits que tenen amb els seus fills. Aleshores, és tracta d'un espai de comprensió i escolta.

Els temes d'aquestes reunions, no simplement són de l'educació dels seus fills i del seu comportament, sinó que també es parla sobre la pròpia relació de parella.

El fet de que els pares puguin parlar en grup i que cadascun exposi les seves preocupacions, afavoreix la seva participació ja que veuen que no són els únics que no poden o no saben com gestionar certes problemàtiques de l'educació dels seus fills. A més a més, com que veuen que les problemàtiques es repeteixen i són "normalitzades" dintre del rang d'edat dels seus fills, els pares no s'angoixen tant.

Una altra tasca que poden fer els pares en aquestes reunions, és opinar sobre aspectes de l'escola, fer propostes. D'aquesta manera és millora el clima escolar entre els pares, ja que poden formar part del projecte educatiu.

Cal dir, que no simplement són els pares que aprenen mútuament dels seus conflictes, sinó que també, el mateix professor o professional, aprèn molt de les diverses problemàtiques.

Actualment, a les terres de la comarca de Tarragona, a Constantí, s'està iniciant un projecte on la didàctica i funcionament d'aquest, s'arpoxima molt a les reunions entre pares que es realitzen aquest CEIP. El projecte es diu: Espais Familiars D'educació.

Els Espais Familiars d'Educació, són una iniciativa de l'Ajuntament de Constantí, els Centres Educatius i les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes que pretén donar un suport professionalitzat a les famílies en la seva tasca educativa.

Es vol crear un espai de relació amb totes aquelles famílies que els preocupa l'educació i volen donar una resposta de qualitat als seus fills/es.

En aquests espais, s'utilitza una metodologia relacional i participativa on els protagonistes del procés d'aprenentatge són les pròpies mares i pares. Hi ha diverses activitats per a fer:

- Els grups de suport, són agrupacions d'una dotzena de famílies que amb el suport pedagògic d'un dinamitzador trien els temes dels quals volen parlar. Es conviden experts i es poden fer consultes personalitzades. Es reuneixen amb freqüència quinzenal.

- Els Tallers familiars, són espais d'activitat i experimentació entre mares, pares i fills/es on plegats poden aprendre moltes coses i gaudir d'activitats d'oci educatiu. Hi participen les famílies dels grups de suport.

- Les Xerrades obertes, són conferències de gran grup sobre temàtica educativa i familiar que es realitzen a tots els centres educatius i en les que hi pot assistir lliurement qualsevol persona del poble interessada.

Diàleg i complicitat entre infants

També es tractaria d'un aprenentatge cooperatiu, encara que aquí l'expert guía a l'alumne amb menys capacitat i coneixement.

Es tracta d'una col·laboració entre alumnes d'edats superiors amb alumnes d'edats més inferiors. El CEIP, ofereix aquesta possibilitat d'aprenentatge.

És tracta d'un aprenentatge més directe i comprensiu, ja que l'explicació dels continguts són més entenedors perque l'alumne guia utilitza un llenguatge més proper per explicar les coses, comparant-lo amb el llenguatge d'un adult. Per tant, s'arriba a una major connexió i comprensió, amb un llenguatge similar.

Diàleg i complicitat entre alumnes i mestres

La tutoria és un espai reservat per l'alumne, on aquest pot parlar de totes les qüestions que li preocupen (amics, pares, insults, baralles, etc.). L'alumne també pot consultar sobre les matèries curriculars, com per exemple: aquell alumne que no ha entés bé el concepte durant l'hora ordinària i li feia vergonya preguntar-ho. Doncs en la tutoria es pot reforçar i aclarir els diferents continguts de les matèries troncals.

Crec que és important oferir aquest espai, ja que no tots els alumnes són iguals i en aquest espai es pot atendre a les diferències individuals, a més a més, de tenir en compte les diferents dificultats d'aprenentatge de cada alumne i proposar una intervenció per reforçar tots els aspectes necessaris.

Per acabar aquesta entrada, fer menció a la següent frase:

"L'escola és entre tots"

Sí, l'escola és de tots, tothom i convivim i hem de col·laborar pel seu bon funcionament, perque els alumnes rebin una bona educació i aprenguin significativament. Una forma per millorar el funcionament és, intercanvi de càrrecs entre els alumnes i participació conjunta per establir les normes. Les normes s'ha de pactar entre tots els membres del sistema educatiu, inclús els alumnes.

Resolució de conflictes

La resolució de conflictes dintre de la mateixa aula, ajuda als alumnes a obtenir un coneixement a través de les diverses relacions interpersonals. Per això, és important afavorir l'aprenentatge cooperatiu entre iguals i entre altres docents, per enriquir l'aprenentatge dels alumnes.

Amb la resolució de conflictes, els alumnes no sols adquireixen conceptes intel·lectuals, sinó que també aprenen aspectes afectius de la persona, l'empatia. És a dir, a través de la resolució del conflicte hipotètic que el professor planteja, l'alumne pot reconèixer e interpretar millor, els estat d'ànims dels seus companys i per tant, millorar les seves relacions interpersonals.

És veritat, que sempre resulta ser més fàcil, resoldre els problemes dels altes que els propis, per això, a les aules es plantegen casos hipotètics però en els que es poden veure reflectits.

El que m'ha agradat d'aquesta iniciativa, és la figura de mediador. Uns quants alumnes representaven el rol de mediador, amb el qual reflexionen sobre el conflicte i també sobre els sentiments que desencadena.

Una frase que s'ha anomenat al vídeo i que reflecteix la comprensió de la resolució dels conflictes, és la següent:

"Els conflictes es viuen de forma diferent, perque es veuen de forma diferent."


Finalment, comentar que la preocupació que es tenia de l'aplicació d'aquesta iniciativa dintre les aules ordinàries, era que portar a terme aquesta estratègia restaria temps de les matèries curriculars. Crec i també s'ha pogut observar, que en qualsevol activitat que es realitzi, sempre intervenen les relacions interpersonals i per tant, sempre poden sorgir petits conflictes. No crec que l'aplicació d'aquesta estratègia educativa resti temps, al contrari, beneficia l'aprenentatge i comprensió de l'alumne i sobretot la cooperació amb els altres. Hem de fer l'esforç d'aprofitar quelcom situació en les matèries curriculars per aplicar aquest coneixement i habilitats interpersonals.

Aprenentatge i diversió

"Avançar en l'aprenentatge i en l'art de viure"


"Per ser feliços hem de pensar en els altres també"

Aquestes cites fan referència a l'estil i objectius educatius d'un professor oriental, amb una visió molt diferent de l'educació i amb unes estratègies simplistes però efectives. Simplistes perque no es necessiten de grans recursos.

Per enfortir el vincle i la convivència entre l'alumnat, és important compartir els sentiments d'alegria (els bons moments) i els sentiments de tristesa. És a dir, expressar obertament el que es sent.

El mètode aplicat per aquest professor, és una forma indirecta de prevenció de les conductes antisocials a través de l'expressió de conflictes latents. Les classes serveixen com a teràpia per resoldre aquells conflictes que poden originar conductes disruptives.

Una de les tasques per aconseguir aplicar el mètode, era escriure un diari personal on s'expressava el que es sentia i després es llegia davant de tota la classe. Ensenyament dels valors i les bones relacions interpersonals a través de la reflexió. La reflexió com a punt clau per aprendre significativament.

En aquestes reflexions es treballava: la responsabilitat, l'empatia, les relacions interpersonals i la importància de la vida.

Hi va haver un comentari del professor d'aquesta nova metodologia que no hem va aparèixer adequat: "Qui ho ha passat més malament?". Està clar que sempre hem de recolzar amb aquell alumne que estigui en un estat més vulnerable, però la forma en que ho va expressar era com un concurs, a veure qui més...

Un dels aspectes que ensenyava i que volia que els seus alumnes en tinguessin consciència era: que la vida té un gran valor, que sols n'hi ha una i que ens hem d'expressar respectant les diferències, les individualitats. D'aquesta forma es treballaven els punts forts i dèbils, expressar el que se'ns dóna bé i el que no, però que igualment ens hem de respectar.

L'exemple del càstig (no participar amb el grup) que vam veure d'un dels alumnes perque havia xerrat tot el matí, treballava indirectament, les conseqüències dels propis actes en els altres. D'aquesta forma, l'alumne cada cop que faci una conducta inadequada, reflexionarà sobre si recau algun pes sobre els seus companys. Els alumnes sense instrucció específica del professor, van intentar resoldre el conflicte (aprenentatge automàtic). Són el grup classe que tenen la responsabilitat de gestionar el conflicte, de si pot participar en l'activitat.

Al final, el grup-classe, decideixen que el càstig no tenia res a veure amb l'activitat, s'ha de castigar la conducta amb la tasca relacionada i no amb una altra, no perjudicar quelcom aliè.

En un futur, aquests alumnes tindran menys problemes emocionals, ja que sabran gestionar-los adequadament i no reprimir-los.

Alumnes amb conductes antisocials

El consentiment d'aprendre, abans era automàtic. Actualment, els alumnes no senten l'obligació d'aprendre, aleshores, no és automàtic. El saber s'ha diversificat, ja no es propi de la figura del professor.

Per potenciar aquest automatisme entre els alumnes, és important també ensenyar els beneficis i conseqüències de l'aprenentatge dels diversos continguts. A més a més, d'explicar i sobretot aplicar la seva utilitat en la vida quotidiana. S'ha de fer entendre a l'alumnat, que una bona formació, dóna més possibilitats en el món laboral i més tenint en compte els temps que passem.

Els docents tenim l'obligació, per poder aconseguir una bona educació i un aprenentatge óptim, preparar materials motivadors i com he dit abans, comentar la seva aplicació: en el seu currículum, en la vida quotidiana i en el creixement personal.

En els adolescents, funciona l'estratègia d'establir acords, encara que la figura docent es vegi perjudicada en la seva autoritat. Cal dir, que no és tan fàcil arribar a un pacte on s'aconsegueixi al 100% l'objectiu d'aprendre.

Amb aquest tipus d'alumnat, amb conductes antisocials, no simplement els hi hem d'aplicar unes pautes de correcció i motivar-los a aprendre, sinó que també és important i primordial, abans d'aplicar estratègies, esbrinar el motiu o motius d'aquests conductes antisocials o disruptives. Portar a terme una comprensió de la situació i conducta e intentar aportar solucions també en aquest aspecte.

Pares! doneu exemple!

Per evitar molts de problemes que els alumnes poden tenir alhora d'escriure i llegir, és a dir, per evitar problemes fonològics i ortogràfics, s'hauria de potenciar la lectura, no sols a l'escola. Els pares tenen un paper molt important en aquest aspecte, han de donar exemple, com en moltes altres coses, als seus fills/es de la importància de la lectura.

D'aquesta manera, els nens i nenes, voldran imitar als seus pares, també com en altres aspectes, i estaran més motivats.

Possiblement, l'escola hauria de promoure llibres de més interès pels alumnes, no simplement sobre temàtiques relacionades amb les àrees o assignatures instrumentals. Els professors haurien de col·laborar amb els pares, oferint-los un llistat de llibres adequats als seus fills, en el cas de que els pares no sàpiguen quin tipus de llibre pot llegir i entendre.

Ara que ve Sant Jordi, espero, que no simplement es regalin llibres als homes, sinó a tot col·lectiu, sigui quina sigui la seva edat. Sinó, simplement, la biblioteca local, sempre té a la disposició un gran ventall de llibres amb diverses temàtiques.

El poder de la lectura!!!!!!!!!!! (prevenció DA)

Aules obertes, discriminació? prosperitat?

El tema d'avui tracta sobre les aules obertes i dels alumnes que les realitzen. Les aules obertes, ofereixen a l'alumnat la realització d'activitats manipulatives per potenciar la seva motivació i el seu aprenentatge. L'assistència amb aquestes aules, sol ser un alumnat amb DA en diferents àrees/assignatures instrumentals, alumnes amb problemes de conducta i nouvinguts. El treball d'aquestes àrees és manipulatiu, és a dir, a través de les TIC o amb altres instruments, segons la tasca (cuina, mecànica, fusteria, etc.).

El dilema plantejat en el titular, la discriminació, dona molt a parlar. Per un costat, discriminació amb aquell alumnat que no pot realitzar les activitats de l'aula oberta, és a dir, els que no mostren DA. I per l'altre costat, sempre s'ha dit que l'alumnat que assisteix a l'aula oberta, són aquells alumnes més conflictius.

Bé, crec que tots els alumnes haurien de tenir la oportunitat de treballar les assignatures instrumentals d'una forma menys teòrica i més pràctica. A classe es va devatir, que era injust que avaluessin als alumnes amb DA d'una forma diferent als que no tenen dificultats. Mirat així, sembla correcte que si tenen dificultats, se'ls doni una oportunitat i que la seva avaluació no sigui tan severa. Estic d'acord en que s'han d'ajustar els currículums escolars i els continguts perque tothom pugi aprendre, però...., aquests alumnes amb DA, han de ser conscients que en el món real, no els baixaran el llistó.

Al final del debat, va quedar clar que s'ha d'avaluar l'esforç individual comparant-lo amb el progrés del grup. És a dir, possiblement un alumne amb DA s'hagi esforçat molt però no ha arribat als objectius de l'assignatura, no li podem adjudicar per exemple un notable, cosa que es fa, si realment no ha arribat als objectius. Estem enganyant a l'alumne i creant-li falses expectatives. Se li ha de reconèixer el seu esforç i dir-li que segueix pel bon camí, que ho pot aconseguir, i simplement posar una nota més real, real en la societat (un aprovat o un bé).

Clar, el debat es va donar, perque una de les companyes va recordar que era injust que quan ella era petita s'esforcés i obtingués la mateixa nota que un alumne amb DA. No estic dient que se'ls hi posi més difícil, els hem d'ajudar a motivar-los a través d'aquestes activitats especialitzades, que aprenguin d'una forma més senzilla però avaluant-los justament. I com sempre dic i penso, els alumnes sempre poden fer més del que mostren, els hi tenim que posar les piles!

M'agradaria comentar un cas d'un noi que conec, que ha arribat molt lluny a pesar de les expectatives que tenien d'ell. És tracta d'un noi que no va acabar l'ESO i que tot el professorat el donava per perdut, que no faria res de bo. Doncs bé, actualment, està acabant una enginyeria. Ara que per arribar fins aquí, ja he comentat, que no es va treure l'ESO. El recorregut i l'esforç que ha tingut que fer per arribar on és actualment ha estat sorprenent. En qüestió d'uns anys, es va treure l'ESO, va fer un cicle mitjà, després el superior i finalment va accedir a la universitat. Aquest és un exemple d'esforç i superació. A vegades aquest noi, hem comenta que li agradaria veure als professors que no apostaven res per ell i posar-lis a la cara el títul universitari. Per cert, també treballa per la universitat.

Així que ja veieu, tenim l'obligació d'avaluar justament però també de potenciar la seva motivació i autoestima.

Pissarra Digital Interactiva

La pissarra digital interactiva, és una eina didàctica que potencia l'estimulació i motivació dels alumnes per treballar el llenguatge oral i escrit. És una eina que combina el mètode tradicional d'escriure en la pissarra (escriure manualment i borrar) amb el mètode tecnològic, l'aplicació de les TIC. A més a més, amb aquest recurs, s'aconsegueix un doble aprenentatge: lectoescriptura i TIC.

Els avantatges que hem discutit, de la utilització d'aquest recurs en les aules ordinàries, són: motivació en l'alumnat, doble aprenentatge, actualització de coneixements i sobretot, pot ser una eina beneficiosa per nens amb TDAH, ja que concentrarien tota la seva atenció en una cosa que els agradaria. Cal dir, que l'atracció e interès de l'activitat, també dependrà de l'habilitat i del tipus d'activitat que plantegi el professor/a.

I aquí és on volia anar a parar per comentar les dificultats de la utilització d'aquesta eina en les aules ordinàries. Al tractar-se d'una eina tant nova, el professorat de les institucions primàries, secundàries i universitats, haurien de formar-se i donar la possibilitat de formar-se en aquesta tecnologia. Segurament, molts d'aquest professors se'n sortirien però no sabrien explotar els recursos d'aquest instrument. D'aquesta manera aconseguirien obtenir una visió més àmplia de les seves possibilitats d'ús.

Personalment, crec que la pissarra digital s'hauria d'aplicar en les aules ordinàries però com un complement, com un recurs compensatori per aprendre.

A continuació i per acabar, escriure un llistat de tasques o activitats que es poden realitzar amb la pissarra digital, amb l'objectiu de mostrar la varietat de possibilitats per aprendre diversos aspectes i matèries.

Tasques realitzables en la pissarra digital, desde l'educació infantil fins el cicle superior: Escriure, copiar, ordenar, grafies, llegir, activitats de càlcul i memòria, corregir i assenyalar faltes ortogràfiques, estructurar el text i adaptar-lo amb un format concret, composició de figures, organització visio-espacial, anatomia, ubicació u orientació geogràfica, formes arquitectòniques, buscar informació per internet, etc.

Aquí teniu l'adreça de la pàgina web per poder entendre millor les possiblitats de la pissarra digital. També l'hem visionat a classe per dicutir sobre el tema.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19242&p_ex=pissarra%20digital

De què depèn tenir èxit en la vida?

En aquesta entrada m'agradaria fer una petita reflexió de la sobrevaloració del CI per tenir èxit en la vida, és a dir, el CI no ho és tot per arribar lluny en la vida. Hi ha l'existència d'altres recursos i motivacions.

La reflexió sobre aquesta qüestió, ve donada pel coneixement (a groso modo) d'un cas que s'ha explicat a classe. Pel que he entès, una subjecte ha tingut èxit i empenta en la vida amb un aparentment i simple coeficient de 60 aprox.. Aquest individu amb un CI tan baix, ha pogut aprendre a desenvolupar-se correctament en la societat, aprendre a llegir i escriure i sobretot i el més important, tenir al càrrec dues persones amb greus dificultats psíquiques.

Segurament aquest CI s'hauria de revisar, ja que en aquells temps que li van diagnosticar, les proves no eren tant precises i possiblement, no es tenien en compte l'existència de les diferents intel·ligències.

Aleshores, hem de tenir en compte que l'èxit, no sols és tenir un bon historial acadèmic i laboral. Crec que hi ha aspectes de la vida més importants i difícils de portar a terme i superar: la parella, la família, la pròpia existència, conflictes emocionals, etc.

Possiblement, en aquest cas, el subjecte ha tingut la responsabilitat i la obligació, o millor dit, el deure, de superar-se per afrontar aquesta situació i poder lluitar pel benestar dels seus éssers estimats.

És important per tenir èxit en la vida, tenir reptes, motivacions, deures i gent que et recolzi no sols en els bons moments, sinó que també en els mals moments, siguin quines siguin les condicions. I una última cosa que vull afegir és, que hem de respectar l'estil de vida que es vulgui adoptar, simplement importa la felicitat. Un tipus d'estil de vida, no va renyit en tenir sempre èxit.

"El tresor del castell"

És important treballar la dislèxia amb enfocs o estratègies més pràctiques i motivar aquests alumnes amb dificultats, en definitiva, que la tasca els hi agradi i els interessi. L'exemple del tresor del castell, ha estat molt productiu i amb uns resultats exitossos. En aquesta simple pràctica, s'ha pogut treballar l'orientació espacial, el llenguatge, el seguiment de les instruccions, la comunicació, l'habilitat del reconeixement de les paraules, etc.

Aquests tipus d'aprenentatges més dinàmics, no sols s'haurien de potenciar en aquells alumnes amb dificultats, sinó que també en la resta d'alumnes i matèries educatives.

Com ben bé ha comentat el professor, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, és un procés on s'implica molt de temps en diferents cursos. Aquest seria un motiu més per portar a terme activitats pràctiques i motivadores en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. S'han de potenciar noves situacions comunicatives sense activitats tant sistemàtiques i globalitzar aquests coneixements/aprenentatges en altres àmbits.

A continuació, he trobat una pàgina web amb moltes activitats educatives que són dinàmiques i divertides. Espero que us la mireu, ja que sorpren, com ja he comentat a l'inici, com en una simple activitat es treballen diversos aspectes educatius.

http://olivenza.delacruz.bloc.cat/category/17855/37996

"Mam"???

En la sessió pràctica que vam realitzar el dimecres, vam poder veure un vídeo sobre l'enfocament comunicatiu aplicat a un grup classe. Hem va aparèixer interessant, molt interessant i pràctic.

Aquest enfocament intenta ensenyar l'aprenentage oral i escrit de la llengua a partir dels propis interessos i motivacions dels alumnes, utilitzant qualsevol circumstància (en l'aula ordinària i fora d'ella). A més a més, no sols aprenen els alumnes la llengua, sinó que també aprenen pautes d'interacció amb els altres, com l'escolta i el torn de paraula. També afegir, que en aquest enfoc no és el professor el protagonista, és a dir, no es tracta d'una classe directiva i magistral. Tots els alumnes tenen la mateixa possibilitat de participar, això si, amb una figura de moderador (el professor).

És un tècnica molt ben pensada per portar-la a terme amb nens nouvinguts, que sí que enten la llengua però mostren dificultats alhora d'expressar-se amb ella. El fet de que el professor apliqui temes d'interès pels alumnes, minoritza aquestes dificultats i afavoreix la interacció.

Hem va agradar molt quan els alumnes jugaven a metges i pacients. També hem va sorprendre com un joc tan senzill, pot tenir diverses aplicacions i es puguin aprofitar certes parts del joc per aprendre concretament a escriure o a llegir. Com per exemple, el fet d'escriure els medicaments que el pacient ha de prendre; primer s'ensenya a l'alumne a escriure correctament i després s'ensenya a llegir el que s'ha preescrit (tot en una tasca aparentment senzilla).

Una escena que hem fa fer molta gràcia i que no té res a veure en l'aprenentatge de la llengua, és que realment, els alumnes que feien de pacients i que s'esperaven a la consulta, estaven fent veure que fullejaven unes revistes, com fem els adults. Vaig riure, perque en la realitat, en les consultes, no hi ha manera de que els nens s'estiguin quiets encara que els donis alguna revista interessant o adequada per amb ells.

Es va comentar quin efocament teòric s'aplicava en aquesta tècnica i es va arribar a la conclusió, que el model teòric que el representava, era el de l'aprenentatge socio-cultural de Vigotski (zona de desenvolupament pròxim).

Per acabar, una única cosa que no hem va agradar i que tampoc té res a veure amb el tipus d'enfocament, va ser la conduta cap als nens de la primera professora que va sortir al vídeo. Penso que als nens no se'ls ha de tractar com a nens a partir d'un to tan infantil, però sí posar èmfasis en la forma de comunicar. Són nens, però no necessiten totes les floritures per aprendre correctament, crec que es pot cridar l'atenció dels alumnes d'altres maneres, amb altres recursos. Sí volem que vagin aprenen conductes correctes i també conceptes, els tenim que mostrar la realitat com és, clar sí, al seu nivell. En fi, que si volem que creixin adequadament i que tinguin èxit en la interacció social futura, els hem de mostrar la forma de comunicació també real.

Això hem fa pensar i amb aquest comentari ja acabaré aquesta entrada, que no sé perque als nadons o als nens que comencen a parlar, els adults els hi diem diminutius de les coses. Com per exemple dir-li "mam" a l'aigua. Com adults els hi tenim que ensenyar a dir les coses correctament, pel seu nom convencional, tot i que no ho acabin de dir bé i diguin alguna cosa com "aia" en comptes d'aigua, però almenys estan aprenent part de la paraula real. Després la feina és nostra, ensenyar el concepte convencional. Aleshores els nens tenen que realitzar un doble aprenentatge i no ho enten, perque els seus pares havien acceptat la transformació "mam" i els entenien.

TIPUS D'ERRORS EN EL LLENGUATGE

En aquesta entrada podreu aprendre la varietat, els tipus i els subtipus d'errors que es produeixen en el llenguatge. La veritat es que alguns d'ells són divertits i d'altres mai pensaries que són incorrectes.

Els errors que es poden produir el en llenguatge, es poden classificar com:

- Contextuals o de moviment: L'error es producte referencial de les paraules que s'exposen en la frase. És a dir, es produeix algun moviment de grafema o conjunt de grafemes que han estat o serán expossats.

- No-contextuals, no moviment: L'error no té cap relació referencial, no es produeix cap moviment/intercanvi de grafemes que estiguin en les mateixes paraules de la frase.

EXEMPLES TIPUS ERRORS CONTEXTUALS O DE MOVIMENT

1- ANTICIPACIONS

1.1- Sons

>Por favor, coge el mibro (libro) de la mesa.

>No me lo cuedo (puedo) creer.

>La botella estrofea (estropea) la foto.

> Yo me estrecho (estreso) mucho.

1.2- Síl·laba

>¿Es la cámada (cama) cómoda?

>En el sentricto (estricto) sentido de la palabra...

1.3- Arrel

>Tráeme las playetas (paletas) de la playa.

>Voy a pitar (llamar) a Luque para que me pite.

>Ningún ciudadano tendrá que operar (esperar) más de treinta días para ser operado.

>En cuanto a las modelas (propuesta) explicativas del modelo.

1.4- Sufix

>No mes (me) cambies las cosas.

1.5- Paraula

>No des zapatos (patadas) a mis zapatos.

>Cuando quiere darse hijos (cuenta), ya no tiene hijos.

>!Qué rojo (pelo) más rojo!

>Clínico, eso eres (es) lo que eres tú.

2- PERSEVERACIONS.

2.1- Sons

>Al libre albedrido (albedrío)

>Hmmm, longalizas (longanizas).

>Apaga la puz (luz).

>Nada, estoy en Bobia (Babia).

2.2- Síl·laba

>Me gustaría que eso quedase clase (claro)

2.3- Raíz

>Es greco-griego (grecorromano).

>¿Me deja dejarlo? (probarlo).

>El armario con armarios (abrigos).

>Bajé a la sala de descanso para andar descansa (descalza).

2.4- Sufix.

>¿Podría decirme dónde se encuentran los descodificadores de televisión digital terrenal? (terrestre).

>Ya me dejáis más tranquilos (tranquilo).

>¡Que te pisoteo y te escupiteo! (escupo)

2.5- Paraula

>Está abajo, en el abajo (lavabo).

> El lunes ya estaba lunes (ocupado)

>Nadie le ha preguntado nadie (nada).

3- INTERCANVIS

3.1- Sons

> Qué pena no saber sirbal (silbar).

>Eso es antipización (anticipación).

>Luego moludamos (modulamos).

>El tacapubos (tapacubos) del coche es chulísimo.

3.2- Arrels

> ¡Cuánto llevan las cosas que pesas!

>No hay critialimpiales (limpiacristales).

>Me han caído gafitas en las gotas (gotitas en las gafas).

>Esta cierra la puerto yo (esta puerta la cierro yo).

3.3- Sufix.

>Los niños debes jugar (los niños deben jugar)

3.4- Paraules

>Ha ido a por ella agua (a por agua ella)

>El autobús cada pasa... (pasa cada...)

>El cariño hace el roce (el roce hace el cariño)

>Es que el sueño me da tren (el tren me da sueño).

4- DESPLAÇAMENTS.

4.1- Sons.

>Sólo tengo medio (miedo) a espacios abiertos.

>Necesitamos 250 gramos de tigro (trigo).

>Hay que buscar un lugar estatrégico (estratégico)

>Esperadme, voy a coprar golominas (gominolas).

4.2- Sufixs.

>Eres una niña asesinata (una niña sensata).

>Si cantos, ¿qué me da? (si canto, ¿qué me das?).

>No siempres viene (no siempre vienes).

>Es que sto no e asís (no es así)

4.3- Paraula

>No, él trajo una música y tarta (música y una tarta).

>Yo creo que va al baño a llorarse (se va al baño a llorar)

>¿Por qué no viénese (se viene)?

>Vamos Juan, mañana y yo (Vamos Juan y yo mañana).

5- FUSIONS

5.1- Paraula.

>La psicologiaria (psicología comunitaria)

>Vamos a ponernos a un mino (un mini de vino).

>Pones las palomitas mucho rápido (mucho tiempo y muy rápido).

EXEMPLES TIPUS ERRORS NO-CONTEXTUALS O DE NO-MOVIMENT

1- SUBSTITUCIONS

1.1- Sons

>¡Qué moja! (maja)

>Pásame la machinilla (maquinilla).

>Venga, vamos a Becerril de la Siella (Sierra).

>Cuando pasas por la playa (plaza)

1.2- Arrel.

>La vamos a descompensar (descomponer)

>Estaban él, su marida (mujer) y Rafa.

>Tres aumentado (elevado) al cuadrado.

>Tómate una aspirina fluorescente (efervescente)

1.3- Prefix.

>¿Estabas cuando pasó el accidente (incidente)?

>Por favor, endereza (adereza) tú la ensalada.

>Si miras las bacterias a través del telescopio... (microscopio).

>Pásame el atornillador (destornillador).

1.4- Sufix.

>No me extraña. Es mucho más listo que su opositor (oponente).

>Sin motividad (motivación).

>Que sea un visionario (visionado) inteligente.

1.5- Paraules

>Por favor, ¿puede abrir la ventana? (cortina)

>Del día (noche) a la mañana.

>¿Dónde está el azúcar (sal)?.

> Te has dejado un armario encendido (abierto).

2- FUSIONS.

2.1- Paraules

>Esto es una cosa del futino (futuro/destino).

>¡Qué agobio de sitia (sitio/silla)!

>Valo (vale/bueno), pero dime qué pasó.

>Apareció Modal (Moyá/Nadal).

2.2- Sintagmes.

>Estamos muertos de asaos (muertos de calor/asaos de calor).

>Y por final... (por fin/finalmente)

>Tampoco hay que sabérselo al pie del dedillo (al pie de la letra/al dedillo).

>Es que me saca de los nervios (me saca de quicio/me pone de los nervios).

3- ADDICIONS

3.1- Sons

>Hay que ver si esto es un problema jurísdico (jurídico).

>Es como un granito de adrena (arena).

>Enamordarse (enamorarse) es algo muy bonito.

>Estás como louca (loca).

3.2- Síl·labes

> Es parecido a cosmopolititizar (cosmopolitizar).

3.3- Sufix.

>Me parece increíble que sea sólo por falta de sociabilización (socialización).

3.4- Paraula

>Mañana le pone puesta la puerta (le pone la puerta).

4- OMISSIONS

4.1- Sons.

>No estaba pesando (pensando) en eso.

>Un frente fío (frío).

>Vaga (valga) la redundancia.

>Por favor, ¿me puedes pasar el precito (precinto)?

4.2- Síl·laba

>Tuvimos que dejar las patillas (zapatillas) en la entrada.

>Mientras que el otro sistema mantiene relaciones de reprocidad (reciprocidad) entre sus elementos.

>Al perro le gusta la patita (patatita).

>Lo que se paga por embochar (emborrachar) a al gente.

4.3- Palabra/Sintagma

> La otra mujer, que estaba en cerebral... (en muerte cerebral)

>¿Tú no tenías un metro (un plano del metro)?

>Va a comer a su abuela (va a comer a casa de su abuela).

>Mira, es un pelo de Rubén (un pelo del perro de Rubén).

Espero que aquest llarg llistat d'errors, també us serveixi per tenir en compte i poder classificar els errors dels alumnes amb dificultats lectores/escriptores. Quanta més informació dels errors produïts per l'alumne, millor serà la seva comprensió e intervenció.

Hipòtesis sobre el reconeixement de paraules i el procés lector

A continuació, teniu un breu resum sobre les hipòtesis que s'han explicat a classe, tot i que les he complementat amb els apunts d'una assignatura de l'any passat. Espero que us serveixi de repàs com a mi.

1- HIPÒTESIS DE LA RUTA ÚNICA O DE LA RECODIFICACIÓ FONOLÒGICA.

Aquesta hipòtesis, argumenta que la percepció de la parla (materials visuals) i el reconeixement auditiu del llenguatge, són processos universals, mentres que el procés lector no ho és, perque s'adquereix mitjançant instrucció explícita.

Aleshores, es postula un codi pre-lèxic comú per materials visuals i auditius, i una ruta única per accedir al lèxic (a través de la recodificació fonològica: conversió grafema-fonema). Tant en una paraula escrita o parlada, es realitza un sistema de recodificació fonològica.

El seu procés de conversió és massa llarg (paraules escrites i parlades): ortografia/grafema--> fonema-->lèxic (3 passos).

Problemes de la hipòtesis: En les llengues amb ortografía irregular, no correspon el grafema amb el fonema (road, coat, o broad), i també en llengues com el japonés, on cada complexe grafema correspon amb una idea o concepte.

2- HIPÒTESIS DE LA RUTA DUAL SOBRE EL PROCÉS LECTOR.

- Reconeixement de les paraules parlades a través de la ruta fonològica (representació abstracta dels sons).

- Reconeixement paraules escrites a través de dos rutes:

> Ruta directa (2 passos), codi de representació ortogràfica: grafemes-lèxic.
> Ruta indirecta (3 passos), codi de representació ortogràfica + codi de representació fonològica: grafemes-fonemes-lèxic.

3- EVIDÈNCIES NEUROPSICOLÒGIQUES A FAVOR DEL MODEL DE RUTA DUAL

3.1- Dislèxia superficial.

En la dislèxia superficial podem observar: dificultats per llegir paraules irregulars, lectura de paraules regulars i de no-paraules intacte, comprensió del significat intacte, errors de regularització (passar d'irregular a regular) i alteració de la ruta visual (grafema/ortografia-léxic).

Tipus de dislèxia superficial:

>Tipus I: bona lectura de paraules regulars i pseudoparaules.

> Tipus II: alguna alteració al llegir paraules regulars i pseudoparaules. Són millors en llegir paraules que no siguin concretes/abstractes i que tenen una alta freqüència d'ús. Per exemple, llegiran millor noms que verbs.

3.2- Dislèxia fonològica.

En la dislèxia fonològica podem observar: dificultat en la lectura de pseudoparaules, bona lectura de paraules regulars e irregulars, els errors són paraules visualment similars (p.ex.: perfom per perfum), dificultat per llegir paraules funcionals (conjuncions, preposicions, ...), de baixa freqüència i complexes morfològicament.

3.3- Dislèxia profunda.

En la dislèxia profunda observem: dificultat en la lectura de pseudoparaules i de paraules funcionals, produeixen erros derivacionals i visuals, errors semàntics, escriptura alterada i més facilitat per llegir paraules imaginables i d'alta freqüència.

3.4- Dislèxia de desenvolupament.

Es pot parlar de dislèxia de desenvolupament, quan el desenvolupament de l'alumne en el procés lector, almenys, està retrassat dos anys. No s'observen dèficits sensorials i l'alumne és habilidós en altres àrees acadèmiques.

Tutoria entre iguals

Avui hem vist un vídeo d'una institució escolar, que porta a terme la tècnica de tutoria entre iguals. No explicaré de que es tracta, simplement comentaré el que m'ha sorprés.



El que m'ha semblat bona idea, és la opció de "vendre el producte". Ara mateix, si ho esteu llegint, no sabreu a que m'estic referint, però tranquils...
El titular "vendre el producte", fa referència a l'exposició dels beneficis i del sentit sobre l'aprenentatge d'una activitat. És a dir, si cada vegada que un professor, abans d'iniciar la classe, explica i dóna arguments aplicables (aplicables a les situacions qüotidianes de la vida) sobre l'activitat que vol realitzar, els alumnes mostraràn una major predisposició e interès per involucrar-se.

I bé, m'ha soptat aquesta idea, perque crec que en la pràctica docent no s'esta exercint la "venta del producte". Simplement, es prioritza en els resultats i en l'acumulació de coneixements, i seria convenient que en totes les matèries, els professors fossin més racionals i pràctics.

Finalment, la proposta d'implicar als pares en la tècnica, també m'ha semblat interessant. Interessant perque d'aquesta manera, són conscients del procés d'aprenentatge dels seus fills i també de les seves possibles dificultats (aplicació de recursos).

L'època de la decadència en la lectura

En la societat actual, no s'afavoreix a l'entreteniment a través de la lectura. Molts nens i adolescents, inclús adults, no tenen com opció d'entreteniment en el seu temps lliure, llegir algun llibre o alguna revista més científica/educativa. Simplement es llegeixen els llibres obligatòris que es demanen en les institucions educatives per a cada materia. Clar, potser alguns dels llibres exigits, no resulten ser estimulants ni motivadors, per això, el nostre deure és el d'informar de la varietat de registres i temàtiques que els alumnes es poden trobar.

La tasca dels professors i també, sobretot la tasca dels pares, és la d'intentar estimular la lectura i crear un ambient afavoridor. Si aconseguim potenciar la lectura, els beneficis per al propi alumne, resulten ser molt productius per al seu procés d'aprenentatge. I ja no sols, per a millorar el seu procés d'aprenentatge, sinó que també milloraria la seva riquesa cultural/intel·lectual.

Per això, els propis pares han de ser els referents dels seus fills, compartin estones de lectura e intentar disminuir els jocs multimèdia, els quals no potencien ni la creativitat, ni la reflexió.

Els professors hauriem d'informar als pares de la importància de llegir, sobretot per aquells alumnes amb dificultats d'aprenentatge que podrien millorar considerablement.

Per acabar, m'agradaria comentar que les noves tecnologies, tampoc afavoreixen en el procés lector, ni escriptor, ja que la manera abreviada i transformada d'expressar-se i d'escriure's, no és la correcta ortogràficament. Per tant, s'estan interioritzant unes "normes ortogràfiques" que dificulten el procés d'aprenentatge.

Perspectives psicològiques aplicades en les D.A.

En la pràctica que vam realitzar en petit grup, vam poder argumentar els trets positius i negatius de cada perspectiva psicològica: Perspectiva Conductista, Perspectiva Cognitivista i Perspectiva Sociohistòrica.

Desde un principi, quan començava a estudiar en altres assignatures les diferents perspectives anomenades anteriorment, volia aprendre cadascuna d'elles per poder realitzar una pròpia perspectiva/teoria. El que vull dir amb una pròpia perspectiava/teoria és, que en cada una d'elles trobava arguments vàlids i aplicables i d'altres no tant vàlids. Per tant, la meva pròpia teoria, seria una síntesis parcial i aplicable de tots els trets més favorables de les diferents perspectives.

Aleshores, pel que fa al conductisme, estic d'acord en que la pràctica i l'associació millora l'aprenentatge, però no és un argument de pes perque es produeixi un bon aprenentatge. És necessari que també hi intervinguin altres factors, factors que compensen la resta de perspectives.

A més a més, les contingències negatives i positives, moltes vegades resulten ser eficaces, però un ha de tenir experiència i saber com i quan aplicar-les. En l'actualitat, tant en l'àmbit escolar i familiar, s'està fent un mal abús i un mal ús.

En segon lloc, tenim el cognitivisme, perspectiva que va sorgir després del moviment conductista. Els supòsits resumits d'aquesta perspectiva són:

- La metàfora de l'ordenador i el processament de la informació. Estudia els processos cognitius en l'aprenentatge.

- El subjecte és el propi constructor del coneixement (sols interacció del mateix individu, supòsit contradictori per al conductisme, on el protagonista de la interacció és l'ambient).

- Metacognició-Metaconeixement: L'individu és coneixedor de la seva capacitat i de les seves habilitats (com apren, coneixements adquirits, estratègies cognitives, etc.).

L'única pega que hi ha en aquesta perspectiva, és que no es produeix una interacció amb l'entorn, per tant, va haver de sorgir una tercera perspectiva per soplir aquesta carència: la Perspectiva Sociohistòrica (Vigotski). Però tornant a la perspectiva cognitivista, hi ha un supòsit molt important i que s'hauria de treballar més en les aules: les estratègies cognitives. Molts alumnes no saben quines estratègies poden utilitzar per aprendre millor i amb més rapidesa, per això, és feina dels professors, mostrar la varietat d'estratègies cognitives i que cada alumne faci pròpies aquelles que li resultin millor.

Bé, i finalment, retornant a l'última Perspectiva, la Sociohistòrica, els fonaments més importants són:

- L'aprenentatge és un procés social.

- Aprenentatge d'estratègies congitives a través de la COOPERACIÓ. (important fomentar treball cooperatiu).

- Vigotski amb el concepte de zona de desenvolupament pròxim. Es tracta d'una zona on l'alumne posa en joc les seves habilitats i el professor (l'expert) el guia.

Aquí teniu un resum i opinió de les diverses perspectives que s'han anat construint durant l'evolució de la Psicologia i que, hem de tenir en compte, que no hi ha res que sigui totalment vàlid, sinó, parcialment vàlid.

Manuals per al diagnòstic, aspectes positius i negatius.

En una activitat en grup, he pogut comprovar personalment, les diferències entre els Manuals de diagnòstic de Trastrons: CIE-10 (OMS) i DSM-IV. Fins ara, sols era coneixedora del DSM-IV, encara que del CIE-10, n'havia sentit parlar.

Personalment, crec que el CIE-10 ofereix una visió més complerta, ja que els seus criteris són més extensos perque engloben altres àrees a tenir en compte, com: l'entorn familiar de l'infant, la situació social, possibles problemàtiques escolars i sobretot, té en compte (almenys explícitament comparant-lo amb el DSM-IV), el moment evolutiu del nen/a.

El que se m'ha fet extrany és, que en el CIE-10, s'inclou el Trastorn ortogràfic i en el DSM-IV no. Crec que seria important tenir en compte aquest trastorn, ja que actualment i segurament, degut a les noves tecnologies, l'ortografia deu ser un aspecte bastant perjudicat a causa de les abreviatures.

Bé, no tot serà una visió negativa per al DSM-IV, clar que no. El DSM-IV, ens ofereix una síntesi sobre els criteris del possible trastorn a tractar, de manera que, tots els professionals puguem treballar amb un enteniment comú (etiquetes) i puguem realitzar un diagnòstic més concret.

No sé, si el personal docent que imparteix classes, té coneixement sobre aquests manuals, però la veritat es que haurien de tenir present, els possibles trastorns que es podrien desenvolupar en els seus alumnes. Sempre, amb la intenció d'oferir una intervenció precoç i eficaç, amb la finalitat de reforçar els seus processos d'aprenentatge.

Trastorns del llenguatge

Aquí podreu tenir una breu idea i classificació dels diferents transtorns del llenguatge que dificulten el procés d'aprenentatge, ja que com a futurs professionals en l'àmbit educatiu, és necessari que siguem coneixedors dels diferents trastorns.

Cal dir, que la referència presa per realitzar aquesta classificació, ha estat d'una assignatura de la llicenciatura de psicologia. D'aquesta manera, repasem una mica els diferents trastorns del llenguatge.



CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE



1- TRASTRON DEL LLENGUATGE EXPRESSIU



La seva característica principal es que l’individu no pot expresar les idees en paraules i presenta un dèficit de les habilitats d’expressió verbal. S’observen dificultats similars amb la repetició, la imitació i assenyalar objectes anomenant-los.



A través de les diferents árees afectades podem observar:


Vocabulari:


- Utilització persistent de determinades paraules.
- Dificultats per a evocar paraules.
- Utilització de paraules “comodín”.
- Substitució de paraules (Eg. taula enlloc de cadira).
- Descripcions funcionals (Eg. En lloc de dir cadira, dir cosa per a seure’s).
- Sobregeneralitzacions (Eg. Fer servir “allò” com a terme de denominació).
- Lèxic reduït.

Gramàtica:

- Simplificació u omisió d'estructures gramaticals (Eg. Cotxe mama)

- Pobresa de les estructures gramaticals (Eg. us d'un únic del temps verbal, normalment el present).

- Seqüenciació incorrecta de les paraules (Eg. nen cotxe té)

- Omisió d'estructures gramaticals: preposicions, pronoms, verbs auxiliars, conjuncions, negociacions i terminacions verbals.

Pragmàtica:

- Respostes inadequades.

- Dificultats per a mantenir o canviar de tema.

- Dificultats per a iniciar i mantenir una interacció verbal.

- Discurs amb pobre seqüenciació, grans pauses, vacil·lació, poca cohesió narrativa, omisió dels aspectes rellevants del discurs.

Símptomes associats:

>Sobredependència dels membres de la família:

- Problemes emocionals.

- Baixa autoestima.

- Símptomes depressius.

- Conductes d'aillament.

> Problemes amb els companys de classe:

- Trastorns de l'aprenentatge.

- Hiperactivitat.

- Problemes de concentració.

- Trastorns de la coordinació motriu.

2-TRASTORN MIXTE LE LLENGUATGE RECEPTIU-EXPRESSIU.

Aquest trastorn es considera més greu i socialment més perturbador que l'anterior, donat que hi ha un deteriorament de la comprensió del llenguatge que implica tant la decodificació (comprensió) com la codificació (expressió).

Característiques:

- Les característiques del trastorn del llenguatge expressiu.

- Incapacitat per a reconèixer i discriminar els sons del llenguatge.

- Alteració de la decodificació morfosintàctica.

- Hi ha percepció dels sons verbals però sense reconeixement.

- Aquests factors impedeixen el desenvolupament de l'expressió lingüística.

- Desinterés pel llenguatge.

- LLenguatge ininteligible.

- Emissió de respostes tangencials o inadeqüades.

- Dèficit de les habilitats de comunicació (continuar un tema, respectar el torn, etc.).

- Dificultats per comprendre i recordar tèrmes o frases (memòria).

- Es poden observar ecolàlia i neologismes.

-Deficiència parcial de l'audició de tonalitats uniformes, un umbral d'exitació més alt o incapacitat per localitzar l'origen del só.

Símptomes associats:

- Problemes emocionals.

- TDAH.

- Trastorns fonològics.

- Trastorns d'aprenentatge.

- Enuresis

- Conductes d'aïllament.

- Trastorn del llenguatge escrit i de la lectura.

- Baixa autoestima, problemes de socialització i sentiments d'inferioritat.

Possibles intervencions:

- Implicació de la família per crear condicions favorables perque es produeixi la parla (motivació i estimulació).

- Programa preverbal: Consisteix en que el nen aprengui a comunicar-se mitjançant sons, gestos o dibuixos. S'utilitza per fer sentir al nen la necessitat de comunicar-se.

- Programa d'habilitats bàsiques: Una vegada el nen assoleix les primeres paraules, se li ensenya a combinar-les. Primer amb activitats diàries (dutxa, menjar o jocs) on el llenguatge es produeix amb més facilitat i després treballant aspectes més concrets.

3- RETARD DEL LLENGUATGE

Es tracta d'una disfunció del llenguatge de tipus evolutiu amb desfasament cornològic. Afecta a nens que no tenen alteracions de tipus intel·lectual, motriu o sensorial i afecta als diferents mòduls del llenguatge.

El retard es dóna en nens que no presenten cap enfermetat pero que per alguna circumstància triguen més en assolir la comprensió del llenguatge.

Característiques:

- Les primeres paraules no apareixen fins al dos anys d'edat.

- Les holograses les utilitza aproximadament als 3 anys.

- El nen no assoleix el pronom "jo" fins als 4 anys.

- El llenguatge telegràfic comú entre els 15 i 18 mesos, en aquests nens durarà fins als 4 anys.

- El seu vocabulari és molt limitat per l'edat del nen.

- Té dificultats en els aprenentatges escolars.

Factors Etiològics:

- Hereditaris.

- Maduració neurològica.

- Les mares que actúen amb sobreprotecció dificulten el desenvolupament del llenguatge.

- A l'altre extrem, l'abandonament o indiferència davant les necessitats del nen.

Símptomes associats:

- Lleuger retard motor a nivell de coordinació fina.

- Retard en l'expressió gràfica.

- Retard en l'establiment de la dominància lateral.

- Baixa autoestima.

- Dificultats en la relació amb els altres.

- Dificultats en l'aprenentatge de la lecto-escriptura.

- Dificultats en l'assoliment dels aprenentatges escolars.

Possibles intervencions:

- Implicació dels pares i dels professors, ajudant al nen a expresar-se mitjançant el joc, preguntar-li pel nom de l'objecte senyalat, aprofitant totes les ocasions que pugi per parlar, ...

- Visita a un logopeda, el qual estimularà el llenguatge en un ambient molt més programat i orientarà als pares en les tasques que han de fer.

4- TRASTORN FONOLÒGIC

Es caracteritza per la producció o articulació del so inapropiat, que s'observa en un vocabulari i gramàtica normals.

Característiques:

- Alteració de la expressió verbal, concretament de la producció fonològica.

- Alteració funcional.

- Absència d'alteracions anatòmiques.

- Desenvolupament del llenguatge expressiu normal.

- Comprensió, sintaxi i pragmàtica preservada.

- Emissions fonèmiques immadures.

- Dificultats en la pronúncia de determinats fonemes.

- Errors fonèmics més habituals: sigmatisme /S/, Rotacisme /r/, landalisme /l/, deltacisme /d/, etc.

- Errors en la utilització de determinats fonemes.

- Errors en la organització (Eg. les/els) i/o representació de fonemes (Eg. substitució de sons (/t/per /k/)).

- Omissions de sons.

- La parla pot arribar a ser inintel·ligible.

- El nen no integra adequadament el fonema, però si que te capacitat d'articular-ho.

Símptomes associats:

- Enuresis.

- Trastorn del llenguatge expressiu.

- Trastorn mixte del llenguatge receptiu-expressiu

- Trastorn de la lectura

- Trastorn de la coordinació.

- TDAH.

- Trastorns depressius.

- Trastorns adaptatius.

- Problems socials.

>Distinció en el trastorn fonològic:

>Disàrtia: Trastorn de l'expressió verbal, causat per una alteració en els mecanismes neuronals que regulen el control muscular de la parla.

> Apràxia Verbal: Alteració de la funció muscular en sí mateixa. Es refereix a dèficits en la programació i planificació dels moviments de la parla.

Possibles intervencions:

- Estimular la capacitat del nen per produir sons, reproduint moviments i postures, experimentant amb les vocals i les consonants. Li ensenyem a diferenciar els sons.

- Estimulació de la coordinació dels moviments necessaris per la pronunciació de sons. Li ensenyem les posicions correctes dels sons més difícils.

- Exercicis o el nen ha de produir el so dins de síl·labes fins automatitzar el patró muscular.

- Jocs per facilitar al producció i articulació dels sons difícils.

- Pronunciar sons difícils de les paraules en qualsevol situació, fora de les sessions.

5- QUEQUEIG

Es caracteritza per la interrupció de la fluidesa de la parla, prolongacions, repeticions involuntàries o bloquejos en els sons, síl·labes o paraules.

Característiques:

- Anomalia funcional.

- No alteració anatòmica.

- Repetició i/o allargament de les paraules, síl·labes o sons.

- Fragmentació de paraules.

- Bloqueig del discurs.

- Circumloqui.

- Tensió física en la pronúncia de certes paraules.

- Repetició de paraules monisilàbiques.

Símptomes associats:

- Sincinèsies.

- Anticipació ansiosa.

- Problemes acadèmics i ocupacionals.

- Dificultats respiratòries.

- Tensió física.

- Tics.

- Frustració.

- Baixa autoestima.

- Evitació de paraules o situacions problemàtiques.

Possibles intervencions:

- Treballar l'acceptació del problema, tant per part del nen com dels pares. Afrontar el problema amb la menor ansietat.

- Treballar amb el nen habilitats per afrontar possibles burles dels companys.

- Entrenament de la respiració diafragmètica.

- Realitzar exercicis de repetició progressiva: vocals, monosílabs, paraules, frases i paràgrafs.

6- DISFONIA FUNCIONAL

Alteració funcional de la veu sense lesió anatòmica als òrgans fonadors. Segons les causes que les produeixen, podem trobar (tipus):

> Disfonies per abús vocal.

> Disfonies per mal ús vocal.

> Fonoponis (abús i mal ús vocal).

Possibles intervencions:

- Optimització respiratòria. Respiració més eficaç.

- Emissió lliure: treure les tensions innecesàries que obstaculitzen l'aprofitament de la veu.

- Configuració del tracte: correcta posició dels diferents órgans que participen en l'emissió vocal.

- Resonància adequada: aprofitar la capacitat natural d'amplificació.

- Conscienciació i automatisme del procès: a travès de l'experimentació agradable de l'eutonia dels órgans fonadors.

- Cures posteriors: Treballar els hàbits correctes a seguir per conservar la veu de forma adequada.

7- TRASTORN DEL LLENGUATGE ESCRIT

Símptomes associats:

- Desmoralització, baixa autoestima, dècit en habilitats socials.

- Alta taxa d'abandonament escolar.

- Problemes en el desenvolupament de la coordinació.

- Dificultats en l'orientació espaial.

- Alteracions de l'esquema corporal.

Factors Causals:

-Factors hereditaris.

- Errors de la integració hemisfèrica.

- Trastorns emocionals.

- Entorn social pobre.

- Estimulació escasa.

8- ALTRES TRASTORNS DEL LLENGUATGE

>Taquilalia, Verborrea o Logorrea: És l'impuls d'emetre ràpidament i incesament paraules, encara que el sentit i la relació no siguin correctes.

> Bradilalia: Es caracteritza per la lentitud en la parla. Els òrgans de la parla no estan afectats.

> Estereotipia verbal: Repetir la mateixa paraula o frase.

> Logoclònia: Es refereix a la repetició freqüent de la terminació de les paraules i les frases.

> Ecolàlia: Repetició de les paraules o frases d'allò que s'està escoltant.

Com que el dia en que he redactat aquesta entrada, he vist una notícia d'interès per l'assignatura, a continuació teniu la pàgina web per accedir-hi. Breument, tracta d'una nena que per dificultats d'aprenentatge o de comprensió d'un dialecte, el valencià, quan realitza un exàmen amb aquest dialecte, la seva nota es veu greument perjudicada.

Aquesta nena, pel motiu que sigui, mostra dificultat per comprendre i desenvolupar-se amb el valencià. El que no entenc és, si a totes les escoles s'intenten introduir recursos per a les diverses dificultats d'aprenentatge, com és que no se li ha facilitat fins ara aquesta adaptació? Tot i que, no seria ben bé una adaptació, simplement, necessita realitzar els texts dels exàmens i els exercicis amb castellà, primera llengua oficial del país.

http://antena3noticias.com/PortalA3N/espana/nina-suspendida-Valencia-por-escribir-castellano-entrega-una-carta-Educacion/9752512