Hipòtesis sobre el reconeixement de paraules i el procés lector

A continuació, teniu un breu resum sobre les hipòtesis que s'han explicat a classe, tot i que les he complementat amb els apunts d'una assignatura de l'any passat. Espero que us serveixi de repàs com a mi.

1- HIPÒTESIS DE LA RUTA ÚNICA O DE LA RECODIFICACIÓ FONOLÒGICA.

Aquesta hipòtesis, argumenta que la percepció de la parla (materials visuals) i el reconeixement auditiu del llenguatge, són processos universals, mentres que el procés lector no ho és, perque s'adquereix mitjançant instrucció explícita.

Aleshores, es postula un codi pre-lèxic comú per materials visuals i auditius, i una ruta única per accedir al lèxic (a través de la recodificació fonològica: conversió grafema-fonema). Tant en una paraula escrita o parlada, es realitza un sistema de recodificació fonològica.

El seu procés de conversió és massa llarg (paraules escrites i parlades): ortografia/grafema--> fonema-->lèxic (3 passos).

Problemes de la hipòtesis: En les llengues amb ortografía irregular, no correspon el grafema amb el fonema (road, coat, o broad), i també en llengues com el japonés, on cada complexe grafema correspon amb una idea o concepte.

2- HIPÒTESIS DE LA RUTA DUAL SOBRE EL PROCÉS LECTOR.

- Reconeixement de les paraules parlades a través de la ruta fonològica (representació abstracta dels sons).

- Reconeixement paraules escrites a través de dos rutes:

> Ruta directa (2 passos), codi de representació ortogràfica: grafemes-lèxic.
> Ruta indirecta (3 passos), codi de representació ortogràfica + codi de representació fonològica: grafemes-fonemes-lèxic.

3- EVIDÈNCIES NEUROPSICOLÒGIQUES A FAVOR DEL MODEL DE RUTA DUAL

3.1- Dislèxia superficial.

En la dislèxia superficial podem observar: dificultats per llegir paraules irregulars, lectura de paraules regulars i de no-paraules intacte, comprensió del significat intacte, errors de regularització (passar d'irregular a regular) i alteració de la ruta visual (grafema/ortografia-léxic).

Tipus de dislèxia superficial:

>Tipus I: bona lectura de paraules regulars i pseudoparaules.

> Tipus II: alguna alteració al llegir paraules regulars i pseudoparaules. Són millors en llegir paraules que no siguin concretes/abstractes i que tenen una alta freqüència d'ús. Per exemple, llegiran millor noms que verbs.

3.2- Dislèxia fonològica.

En la dislèxia fonològica podem observar: dificultat en la lectura de pseudoparaules, bona lectura de paraules regulars e irregulars, els errors són paraules visualment similars (p.ex.: perfom per perfum), dificultat per llegir paraules funcionals (conjuncions, preposicions, ...), de baixa freqüència i complexes morfològicament.

3.3- Dislèxia profunda.

En la dislèxia profunda observem: dificultat en la lectura de pseudoparaules i de paraules funcionals, produeixen erros derivacionals i visuals, errors semàntics, escriptura alterada i més facilitat per llegir paraules imaginables i d'alta freqüència.

3.4- Dislèxia de desenvolupament.

Es pot parlar de dislèxia de desenvolupament, quan el desenvolupament de l'alumne en el procés lector, almenys, està retrassat dos anys. No s'observen dèficits sensorials i l'alumne és habilidós en altres àrees acadèmiques.