Aquí podreu tenir una breu idea i classificació dels diferents transtorns del llenguatge que dificulten el procés d'aprenentatge, ja que com a futurs professionals en l'àmbit educatiu, és necessari que siguem coneixedors dels diferents trastorns.
Cal dir, que la referència presa per realitzar aquesta classificació, ha estat d'una assignatura de la llicenciatura de psicologia. D'aquesta manera, repasem una mica els diferents trastorns del llenguatge.
CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE
1- TRASTRON DEL LLENGUATGE EXPRESSIU
La seva característica principal es que l’individu no pot expresar les idees en paraules i presenta un dèficit de les habilitats d’expressió verbal. S’observen dificultats similars amb la repetició, la imitació i assenyalar objectes anomenant-los.
A través de les diferents árees afectades podem observar:
Vocabulari:
- Utilització persistent de determinades paraules.
- Dificultats per a evocar paraules.
- Utilització de paraules “comodín”.
- Substitució de paraules (Eg. taula enlloc de cadira).
- Descripcions funcionals (Eg. En lloc de dir cadira, dir cosa per a seure’s).
- Sobregeneralitzacions (Eg. Fer servir “allò” com a terme de denominació).
- Lèxic reduït.
Gramàtica:
- Simplificació u omisió d'estructures gramaticals (Eg. Cotxe mama)
- Pobresa de les estructures gramaticals (Eg. us d'un únic del temps verbal, normalment el present).
- Seqüenciació incorrecta de les paraules (Eg. nen cotxe té)
- Omisió d'estructures gramaticals: preposicions, pronoms, verbs auxiliars, conjuncions, negociacions i terminacions verbals.
Pragmàtica:
- Respostes inadequades.
- Dificultats per a mantenir o canviar de tema.
- Dificultats per a iniciar i mantenir una interacció verbal.
- Discurs amb pobre seqüenciació, grans pauses, vacil·lació, poca cohesió narrativa, omisió dels aspectes rellevants del discurs.
Símptomes associats:
>Sobredependència dels membres de la família:
- Problemes emocionals.
- Baixa autoestima.
- Símptomes depressius.
- Conductes d'aillament.
> Problemes amb els companys de classe:
- Trastorns de l'aprenentatge.
- Hiperactivitat.
- Problemes de concentració.
- Trastorns de la coordinació motriu.
2-TRASTORN MIXTE LE LLENGUATGE RECEPTIU-EXPRESSIU.
Aquest trastorn es considera més greu i socialment més perturbador que l'anterior, donat que hi ha un deteriorament de la comprensió del llenguatge que implica tant la decodificació (comprensió) com la codificació (expressió).
Característiques:
- Les característiques del trastorn del llenguatge expressiu.
- Incapacitat per a reconèixer i discriminar els sons del llenguatge.
- Alteració de la decodificació morfosintàctica.
- Hi ha percepció dels sons verbals però sense reconeixement.
- Aquests factors impedeixen el desenvolupament de l'expressió lingüística.
- Desinterés pel llenguatge.
- LLenguatge ininteligible.
- Emissió de respostes tangencials o inadeqüades.
- Dèficit de les habilitats de comunicació (continuar un tema, respectar el torn, etc.).
- Dificultats per comprendre i recordar tèrmes o frases (memòria).
- Es poden observar ecolàlia i neologismes.
-Deficiència parcial de l'audició de tonalitats uniformes, un umbral d'exitació més alt o incapacitat per localitzar l'origen del só.
Símptomes associats:
- Problemes emocionals.
- TDAH.
- Trastorns fonològics.
- Trastorns d'aprenentatge.
- Enuresis
- Conductes d'aïllament.
- Trastorn del llenguatge escrit i de la lectura.
- Baixa autoestima, problemes de socialització i sentiments d'inferioritat.
Possibles intervencions:
- Implicació de la família per crear condicions favorables perque es produeixi la parla (motivació i estimulació).
- Programa preverbal: Consisteix en que el nen aprengui a comunicar-se mitjançant sons, gestos o dibuixos. S'utilitza per fer sentir al nen la necessitat de comunicar-se.
- Programa d'habilitats bàsiques: Una vegada el nen assoleix les primeres paraules, se li ensenya a combinar-les. Primer amb activitats diàries (dutxa, menjar o jocs) on el llenguatge es produeix amb més facilitat i després treballant aspectes més concrets.
3- RETARD DEL LLENGUATGE
Es tracta d'una disfunció del llenguatge de tipus evolutiu amb desfasament cornològic. Afecta a nens que no tenen alteracions de tipus intel·lectual, motriu o sensorial i afecta als diferents mòduls del llenguatge.
El retard es dóna en nens que no presenten cap enfermetat pero que per alguna circumstància triguen més en assolir la comprensió del llenguatge.
Característiques:
- Les primeres paraules no apareixen fins al dos anys d'edat.
- Les holograses les utilitza aproximadament als 3 anys.
- El nen no assoleix el pronom "jo" fins als 4 anys.
- El llenguatge telegràfic comú entre els 15 i 18 mesos, en aquests nens durarà fins als 4 anys.
- El seu vocabulari és molt limitat per l'edat del nen.
- Té dificultats en els aprenentatges escolars.
Factors Etiològics:
- Hereditaris.
- Maduració neurològica.
- Les mares que actúen amb sobreprotecció dificulten el desenvolupament del llenguatge.
- A l'altre extrem, l'abandonament o indiferència davant les necessitats del nen.
Símptomes associats:
- Lleuger retard motor a nivell de coordinació fina.
- Retard en l'expressió gràfica.
- Retard en l'establiment de la dominància lateral.
- Baixa autoestima.
- Dificultats en la relació amb els altres.
- Dificultats en l'aprenentatge de la lecto-escriptura.
- Dificultats en l'assoliment dels aprenentatges escolars.
Possibles intervencions:
- Implicació dels pares i dels professors, ajudant al nen a expresar-se mitjançant el joc, preguntar-li pel nom de l'objecte senyalat, aprofitant totes les ocasions que pugi per parlar, ...
- Visita a un logopeda, el qual estimularà el llenguatge en un ambient molt més programat i orientarà als pares en les tasques que han de fer.
4- TRASTORN FONOLÒGIC
Es caracteritza per la producció o articulació del so inapropiat, que s'observa en un vocabulari i gramàtica normals.
Característiques:
- Alteració de la expressió verbal, concretament de la producció fonològica.
- Alteració funcional.
- Absència d'alteracions anatòmiques.
- Desenvolupament del llenguatge expressiu normal.
- Comprensió, sintaxi i pragmàtica preservada.
- Emissions fonèmiques immadures.
- Dificultats en la pronúncia de determinats fonemes.
- Errors fonèmics més habituals: sigmatisme /S/, Rotacisme /r/, landalisme /l/, deltacisme /d/, etc.
- Errors en la utilització de determinats fonemes.
- Errors en la organització (Eg. les/els) i/o representació de fonemes (Eg. substitució de sons (/t/per /k/)).
- Omissions de sons.
- La parla pot arribar a ser inintel·ligible.
- El nen no integra adequadament el fonema, però si que te capacitat d'articular-ho.
Símptomes associats:
- Enuresis.
- Trastorn del llenguatge expressiu.
- Trastorn mixte del llenguatge receptiu-expressiu
- Trastorn de la lectura
- Trastorn de la coordinació.
- TDAH.
- Trastorns depressius.
- Trastorns adaptatius.
- Problems socials.
>Distinció en el trastorn fonològic:
>Disàrtia: Trastorn de l'expressió verbal, causat per una alteració en els mecanismes neuronals que regulen el control muscular de la parla.
> Apràxia Verbal: Alteració de la funció muscular en sí mateixa. Es refereix a dèficits en la programació i planificació dels moviments de la parla.
Possibles intervencions:
- Estimular la capacitat del nen per produir sons, reproduint moviments i postures, experimentant amb les vocals i les consonants. Li ensenyem a diferenciar els sons.
- Estimulació de la coordinació dels moviments necessaris per la pronunciació de sons. Li ensenyem les posicions correctes dels sons més difícils.
- Exercicis o el nen ha de produir el so dins de síl·labes fins automatitzar el patró muscular.
- Jocs per facilitar al producció i articulació dels sons difícils.
- Pronunciar sons difícils de les paraules en qualsevol situació, fora de les sessions.
5- QUEQUEIG
Es caracteritza per la interrupció de la fluidesa de la parla, prolongacions, repeticions involuntàries o bloquejos en els sons, síl·labes o paraules.
Característiques:
- Anomalia funcional.
- No alteració anatòmica.
- Repetició i/o allargament de les paraules, síl·labes o sons.
- Fragmentació de paraules.
- Bloqueig del discurs.
- Circumloqui.
- Tensió física en la pronúncia de certes paraules.
- Repetició de paraules monisilàbiques.
Símptomes associats:
- Sincinèsies.
- Anticipació ansiosa.
- Problemes acadèmics i ocupacionals.
- Dificultats respiratòries.
- Tensió física.
- Tics.
- Frustració.
- Baixa autoestima.
- Evitació de paraules o situacions problemàtiques.
Possibles intervencions:
- Treballar l'acceptació del problema, tant per part del nen com dels pares. Afrontar el problema amb la menor ansietat.
- Treballar amb el nen habilitats per afrontar possibles burles dels companys.
- Entrenament de la respiració diafragmètica.
- Realitzar exercicis de repetició progressiva: vocals, monosílabs, paraules, frases i paràgrafs.
6- DISFONIA FUNCIONAL
Alteració funcional de la veu sense lesió anatòmica als òrgans fonadors. Segons les causes que les produeixen, podem trobar (tipus):
> Disfonies per abús vocal.
> Disfonies per mal ús vocal.
> Fonoponis (abús i mal ús vocal).
Possibles intervencions:
- Optimització respiratòria. Respiració més eficaç.
- Emissió lliure: treure les tensions innecesàries que obstaculitzen l'aprofitament de la veu.
- Configuració del tracte: correcta posició dels diferents órgans que participen en l'emissió vocal.
- Resonància adequada: aprofitar la capacitat natural d'amplificació.
- Conscienciació i automatisme del procès: a travès de l'experimentació agradable de l'eutonia dels órgans fonadors.
- Cures posteriors: Treballar els hàbits correctes a seguir per conservar la veu de forma adequada.
7- TRASTORN DEL LLENGUATGE ESCRIT
Símptomes associats:
- Desmoralització, baixa autoestima, dècit en habilitats socials.
- Alta taxa d'abandonament escolar.
- Problemes en el desenvolupament de la coordinació.
- Dificultats en l'orientació espaial.
- Alteracions de l'esquema corporal.
Factors Causals:
-Factors hereditaris.
- Errors de la integració hemisfèrica.
- Trastorns emocionals.
- Entorn social pobre.
- Estimulació escasa.
8- ALTRES TRASTORNS DEL LLENGUATGE
>Taquilalia, Verborrea o Logorrea: És l'impuls d'emetre ràpidament i incesament paraules, encara que el sentit i la relació no siguin correctes.
> Bradilalia: Es caracteritza per la lentitud en la parla. Els òrgans de la parla no estan afectats.
> Estereotipia verbal: Repetir la mateixa paraula o frase.
> Logoclònia: Es refereix a la repetició freqüent de la terminació de les paraules i les frases.
> Ecolàlia: Repetició de les paraules o frases d'allò que s'està escoltant.
Com que el dia en que he redactat aquesta entrada, he vist una notícia d'interès per l'assignatura, a continuació teniu la pàgina web per accedir-hi. Breument, tracta d'una nena que per dificultats d'aprenentatge o de comprensió d'un dialecte, el valencià, quan realitza un exàmen amb aquest dialecte, la seva nota es veu greument perjudicada.
Aquesta nena, pel motiu que sigui, mostra dificultat per comprendre i desenvolupar-se amb el valencià. El que no entenc és, si a totes les escoles s'intenten introduir recursos per a les diverses dificultats d'aprenentatge, com és que no se li ha facilitat fins ara aquesta adaptació? Tot i que, no seria ben bé una adaptació, simplement, necessita realitzar els texts dels exàmens i els exercicis amb castellà, primera llengua oficial del país.
