Cada cop veiem més per la televisió programes relacionats amb l'educació dels fills, ja siguin petits, adolescents i nens/adolescents amb greus problemàtiques conductuals. En aquests programes es mostren exemplars particulars de tipus de famílies i problemàtiques. Tot i així, aquests programes pretenen adaptar les tècniques que utilitzen a qualsevol nen/adolescent o situació.
A més a més, en les llibreries podem veure varies edicions amb les mateixes temàtiques: "com educar al nostre fill", manuals i tècniques, etc. Tota aquesta massiva informació, crea una inseguretat en els mateixos pares, un ventall d'opcions amb les quals no saben quines són les més idònees per als seus fills.
No hi ha establert en cap manual, ni reportatge, quin ha de ser el rol del pare o de la mare, simplement són unes pautes. L'important per desenvolupar un bon rol matern i patern, és escoltar als seus propis fills, observar-los i establir converses diàriment. Els mateixos pares han d'experimentar amb els seus fills, perque no tots som iguals i les necessitats seràn diferents.
Cal dir, que el ritme laboral i social de la nostra cultura, no afavoreix la disposició de temps per als nostres fills. Aleshores és quan els pares, per la seva absència, compensen als seus fills amb premis i amb la permissió de certes conductes disruptives. I un altre aspecte que potencia la inseguretat dels pares, és l'adjudicació de l'educació pel complet al personal docent, tema que dóna per escriure una altra entrada.
El que si que han de tenir en compte, quan els pares tinguin un problema greu amb el seu fill i ja ho han intentat tot, és consultar amb un professional (psicòleg, psicopedagog, educador, etc.) i no a un programa o manual.
A més a més, qui es creu aquests programes "educatius" com la Súper Nany o Hermano mayor? Si aquests programes són pures simulacions i no la realitat!
Bé, en fi, una mica més de confiança i paciència amb els nostres alumnes i futurs fills. Tot en la vida requereix d'un petit sacrifici.
Bon comentari.
ResponderEliminarProfessor.