Resultats de les reflexions

Aquesta ja és l'última entrada que faré, bé almenys ara per ara, quan s'acabi la temporada de treball de la universitat (treballs, exàmens, ...), possiblement m'animi per escriure més cosetes.

Dic ara per ara, perque espero poder dedicar-me en l'àmbit de l'educació i assessorament i anar aportant tot allò que vagi aprenen i del qual vulgui opinar.

Cal dir, que he après bastantes cosetes, bé, més que conceptes i descobrir noves dificultats, he aprés estratègies per tractar-les i noves perspectives per afrontar-les.

No faré una valoració de l'assignatura, perque això ja ho fem a l'informe grupal, encara que haig de dir que és positiva.

Era la primera vegada que realitzava un blog, al principi hem va assustar un poc, ja que mai n'havia fet un, però ara ja puc dir, que almenys domino el més bàsic com per defensar-me. Almenys, el més important que era transmetre les meves opinions, ho he pogut fer.

Gràcies a tota aquella gent que hagi redactat un comentari, sigui amb acord del que he pogut escriure o amb desacord, sempre s'aprèn més de les opinions divergents, i espero que també us hagi pogut fer reflexionar sobre la pràctica educativa.

Pec canviar i millorar, abans hem de reflexionar....

Fins prompte! i Gràcies!

Programa de competència Social

El programa de competència social, portat a terme en diferents CEIP, treballa d'una forma molt productiva les habilitats socials dels alumnes i la prevenció de conductes antisocials.

El programa de competència social anomenat, "Decideix", es desenvolupa en tres blocs, però tots tres es treballen seguits en una mateixa sessió, amb l'ordre següent:

- Bloc 1: Habilitats Cognitives.
- Bloc 2: Mural.
- Bloc 3: Habilitats Socials.

Bloc 1: Habilitats Cognitives

Hem pogut observar que per treballar les habilitats cognitives, amb el grup d'infantil, es treballen les habilitats cognitives, per exemple, mitjançant contes. A través dels personatges dels contes, s'identifiquen les emocions d'aquests, s'empatitza amb els seus sentiments.

Pel que fa al grup d'alumnes del cicle inicial, una manera de potenciar les habilitats cognitives, és l'escolta activa, és a dir, la verbalització del pensament/activitat.

Bloc 2: Mural

En el bloc 2, "el mural", es plantegen dilemes morals amb els quals, els alumnes es poden trobar a diari i la tasca d'aquests és, adoptar una postura dels agents del conflicte.

En petits grups, es fa la discussió i després s'exposa al grup-classe. L'opinió dels altres companys afavoreix el creixement emocional. Pel que fa a l'opinió del professor/a, pot ser rellevant per als seus alumnes, però no té un gran impacte en els seu creixement emocional, ja que els alumnes saben perfectament què pot pensar el seu professor/a, que pot estar bé o no (en quines conductes els renyaran i en quines no).

Bloc 3: Habilitats Socials.

Les habilitats cognitives fan que les habilitats socials siguin eficàces i la representació del mural, fan que siguin justes. Tots dos blocs (1 i 2), potencien unes bones habilitats socials (bloc 3).

En aquests tercer bloc, es treballa l'assertivitat de l'alumne davant la inhibició o l'agressivitat. Es pretén buscar un terme mig entre aquesta inhibició i agressivitat.

- Inhibició --> respon a la por (callo, no dic res).
- Agressivitat --> respon a la ira (pico, insulto, pego).
- Assertivitat --> respon a la justícia (terme mig: escolto, parlo, negocio).

És important treballar el programa de competències amb els professors, amb la mateixa metodologia que s'aplica amb els nens, amb la finalitat de comprovar i veure les dificultats que pugin sorgir.

També és imprescindible la conducta del professor que posa en pràctica aquest programa. Ha de transmetre confiança amb l'alumne i mostrar expectatives positives de que pot canviar.

La família, com que també és un agent/sistema educador vital, ha d'estar informada d'aquests tipus de programes per tal d'aplicar-lo en altres contextos (casa, patí, parc, ...).


Habilitats Socials + Moral = Bones relacions socials i bona resolució i gestió del conflicte.

Cal dir, que tenir unes bones habilitats socials, no és causa suficient per establir unes bones relacions socials i una bona gestió del conflicte. Estaríem parlant d'aquells "delinqüents educats".

El que li faltaria amb aquest programa, és ensenyar i potenciar la conscienciació moral. Ensenyar i fer reflexionar sobre els límits del que està bé i el que no (ètica/conductes acceptables).

Dintre d'aquests blocs, es treballen cinc tipus de pensaments relacionats amb les habilitats interpersonals:

- Pensament causal.
- Pensament alternatiu.
- Pensament conseqüencial.
- Pensament empàtic.
- I pensament mitjà/fi (planificar).

El pensament causal intenta treballar i reflexionar el per què d'una situació conflictiva. És important establir la causa correcta, és a dir, l'origen del problema, perque sinó, tota la resolució posterior serà equivoca. Per no caure en aquest error, el alumnes han de fer una tasca imprescindible, buscar tota la informació possible, fer-se diverses preguntes i saber interpretar correctament la informació.

El que m'ha agradat per visualitzar millor la resolució d'un conflicte, és l'estructuració en preguntes:

- Què he de fer?
- De quantes maneres ho puc fer?
- Quina és la millor solució?
- Com ha quedat?

Bé, no sé si me n'he deixat alguna de pregunta, però aquest mètode tant visual, de penjar les preguntes, cadascuna representada en una cartolina, afavoreix l'objectiu d'interioritzar els passos de la resolució en qualsevol conflicte.


Si voleu tota la informació sobre el programa de competència social, introduïu la següent adreça electrònica:

http://www.xtec.cat.lic/convivencia/projecte.html

Amb aquesta adreça hi trobareu el programa de convivència, activitats, projectes, ...

La convivència en l'àmbit escolar

Per poder obtenir una factible convivència en l'àmbit escolar, els alumnes han de posar en pràctica un conjunt de competències que faran possible una convivència productiva i agradable. Aquestes competències que cada alumne, professor i pares, han de dominar per aconseguir una clima escolar òptim són:

> Competències individuals/personals:

- Acceptació
- Reflexionar
- Responsabilitat
- Autoconeixement
- Presa de decisions

> Competències psicosocials:

- Treball amb equip.
- Empatia
- Adaptació en diversos contextos i diverses persones.
- ...

La proposta del CEIP que ha protagonitzat el vídeo, per portar a terme totes aquestes competències, m'ha aparegut molt interessant.
Desde un inici, en el primer curs de primària, els alumnes poden entrar a l'escola amb els pares durant la primer hora del dia (9:00h-10:00h), és a dir, que no apliquen el sistema convencional de que a les 9:00h han d'estat tots els nens a l'aula a correcuita. Amb aquest mètode, permet als pares i alumnes, entrar més relaxadament, dintre d'un espai no tant estructurat i atabalador. Durant aquest espai d'entrada, els pares i els alumnes poden tenir un primer contacte amb l'escola més afavoridor i productiu, ja que permet establir una major confiança entre els pares i el professor i els alumnes no s'angoixen per la desconeixença del territori.

Els pares, obtenen una major confiança perque poden establir una millor relació amb el professor i per tant, millora la relació entre alumnes, pares i professors. Així que, com ja he dit, crec que és molt interessant i que s'hauria d'aplicar a tots els centres de primària, en el primer curs (p-3).

Tallers pares/mares/alumnes

Amb una segona part del vídeo, en el mateix CEIP, es porten a terme uns tallers dedicats a enfortir els vincles entre pares i fills.
És una manera d'incloure la família en l'escola i es converteix amb un altre espai de convivència.

Les relacions que es creen, milloren la comunicació familiar, la confiança entre pares i l'escola, ja que els pares poden observar i comprovar, com funciona l'escola i coneixen al seu professorat. Amb aquests tallers, com que es reuneixen diferents famílies, també es fomenten les relacions amb altres pares.

Diàleg i complicitat amb la família

Es tracta d'un altre espai que ofereix el CEIP, simplement pels pares dels alumnes, és a dir, són trobades entre pares.

En aquestes trobades, els pares, amb la presència d'un professor o especialista docent, parlen i comuniquen totes aquelles inquietuds i neguits que tenen amb els seus fills. Aleshores, és tracta d'un espai de comprensió i escolta.

Els temes d'aquestes reunions, no simplement són de l'educació dels seus fills i del seu comportament, sinó que també es parla sobre la pròpia relació de parella.

El fet de que els pares puguin parlar en grup i que cadascun exposi les seves preocupacions, afavoreix la seva participació ja que veuen que no són els únics que no poden o no saben com gestionar certes problemàtiques de l'educació dels seus fills. A més a més, com que veuen que les problemàtiques es repeteixen i són "normalitzades" dintre del rang d'edat dels seus fills, els pares no s'angoixen tant.

Una altra tasca que poden fer els pares en aquestes reunions, és opinar sobre aspectes de l'escola, fer propostes. D'aquesta manera és millora el clima escolar entre els pares, ja que poden formar part del projecte educatiu.

Cal dir, que no simplement són els pares que aprenen mútuament dels seus conflictes, sinó que també, el mateix professor o professional, aprèn molt de les diverses problemàtiques.

Actualment, a les terres de la comarca de Tarragona, a Constantí, s'està iniciant un projecte on la didàctica i funcionament d'aquest, s'arpoxima molt a les reunions entre pares que es realitzen aquest CEIP. El projecte es diu: Espais Familiars D'educació.

Els Espais Familiars d'Educació, són una iniciativa de l'Ajuntament de Constantí, els Centres Educatius i les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes que pretén donar un suport professionalitzat a les famílies en la seva tasca educativa.

Es vol crear un espai de relació amb totes aquelles famílies que els preocupa l'educació i volen donar una resposta de qualitat als seus fills/es.

En aquests espais, s'utilitza una metodologia relacional i participativa on els protagonistes del procés d'aprenentatge són les pròpies mares i pares. Hi ha diverses activitats per a fer:

- Els grups de suport, són agrupacions d'una dotzena de famílies que amb el suport pedagògic d'un dinamitzador trien els temes dels quals volen parlar. Es conviden experts i es poden fer consultes personalitzades. Es reuneixen amb freqüència quinzenal.

- Els Tallers familiars, són espais d'activitat i experimentació entre mares, pares i fills/es on plegats poden aprendre moltes coses i gaudir d'activitats d'oci educatiu. Hi participen les famílies dels grups de suport.

- Les Xerrades obertes, són conferències de gran grup sobre temàtica educativa i familiar que es realitzen a tots els centres educatius i en les que hi pot assistir lliurement qualsevol persona del poble interessada.

Diàleg i complicitat entre infants

També es tractaria d'un aprenentatge cooperatiu, encara que aquí l'expert guía a l'alumne amb menys capacitat i coneixement.

Es tracta d'una col·laboració entre alumnes d'edats superiors amb alumnes d'edats més inferiors. El CEIP, ofereix aquesta possibilitat d'aprenentatge.

És tracta d'un aprenentatge més directe i comprensiu, ja que l'explicació dels continguts són més entenedors perque l'alumne guia utilitza un llenguatge més proper per explicar les coses, comparant-lo amb el llenguatge d'un adult. Per tant, s'arriba a una major connexió i comprensió, amb un llenguatge similar.

Diàleg i complicitat entre alumnes i mestres

La tutoria és un espai reservat per l'alumne, on aquest pot parlar de totes les qüestions que li preocupen (amics, pares, insults, baralles, etc.). L'alumne també pot consultar sobre les matèries curriculars, com per exemple: aquell alumne que no ha entés bé el concepte durant l'hora ordinària i li feia vergonya preguntar-ho. Doncs en la tutoria es pot reforçar i aclarir els diferents continguts de les matèries troncals.

Crec que és important oferir aquest espai, ja que no tots els alumnes són iguals i en aquest espai es pot atendre a les diferències individuals, a més a més, de tenir en compte les diferents dificultats d'aprenentatge de cada alumne i proposar una intervenció per reforçar tots els aspectes necessaris.

Per acabar aquesta entrada, fer menció a la següent frase:

"L'escola és entre tots"

Sí, l'escola és de tots, tothom i convivim i hem de col·laborar pel seu bon funcionament, perque els alumnes rebin una bona educació i aprenguin significativament. Una forma per millorar el funcionament és, intercanvi de càrrecs entre els alumnes i participació conjunta per establir les normes. Les normes s'ha de pactar entre tots els membres del sistema educatiu, inclús els alumnes.

Resolució de conflictes

La resolució de conflictes dintre de la mateixa aula, ajuda als alumnes a obtenir un coneixement a través de les diverses relacions interpersonals. Per això, és important afavorir l'aprenentatge cooperatiu entre iguals i entre altres docents, per enriquir l'aprenentatge dels alumnes.

Amb la resolució de conflictes, els alumnes no sols adquireixen conceptes intel·lectuals, sinó que també aprenen aspectes afectius de la persona, l'empatia. És a dir, a través de la resolució del conflicte hipotètic que el professor planteja, l'alumne pot reconèixer e interpretar millor, els estat d'ànims dels seus companys i per tant, millorar les seves relacions interpersonals.

És veritat, que sempre resulta ser més fàcil, resoldre els problemes dels altes que els propis, per això, a les aules es plantegen casos hipotètics però en els que es poden veure reflectits.

El que m'ha agradat d'aquesta iniciativa, és la figura de mediador. Uns quants alumnes representaven el rol de mediador, amb el qual reflexionen sobre el conflicte i també sobre els sentiments que desencadena.

Una frase que s'ha anomenat al vídeo i que reflecteix la comprensió de la resolució dels conflictes, és la següent:

"Els conflictes es viuen de forma diferent, perque es veuen de forma diferent."


Finalment, comentar que la preocupació que es tenia de l'aplicació d'aquesta iniciativa dintre les aules ordinàries, era que portar a terme aquesta estratègia restaria temps de les matèries curriculars. Crec i també s'ha pogut observar, que en qualsevol activitat que es realitzi, sempre intervenen les relacions interpersonals i per tant, sempre poden sorgir petits conflictes. No crec que l'aplicació d'aquesta estratègia educativa resti temps, al contrari, beneficia l'aprenentatge i comprensió de l'alumne i sobretot la cooperació amb els altres. Hem de fer l'esforç d'aprofitar quelcom situació en les matèries curriculars per aplicar aquest coneixement i habilitats interpersonals.

Aprenentatge i diversió

"Avançar en l'aprenentatge i en l'art de viure"


"Per ser feliços hem de pensar en els altres també"

Aquestes cites fan referència a l'estil i objectius educatius d'un professor oriental, amb una visió molt diferent de l'educació i amb unes estratègies simplistes però efectives. Simplistes perque no es necessiten de grans recursos.

Per enfortir el vincle i la convivència entre l'alumnat, és important compartir els sentiments d'alegria (els bons moments) i els sentiments de tristesa. És a dir, expressar obertament el que es sent.

El mètode aplicat per aquest professor, és una forma indirecta de prevenció de les conductes antisocials a través de l'expressió de conflictes latents. Les classes serveixen com a teràpia per resoldre aquells conflictes que poden originar conductes disruptives.

Una de les tasques per aconseguir aplicar el mètode, era escriure un diari personal on s'expressava el que es sentia i després es llegia davant de tota la classe. Ensenyament dels valors i les bones relacions interpersonals a través de la reflexió. La reflexió com a punt clau per aprendre significativament.

En aquestes reflexions es treballava: la responsabilitat, l'empatia, les relacions interpersonals i la importància de la vida.

Hi va haver un comentari del professor d'aquesta nova metodologia que no hem va aparèixer adequat: "Qui ho ha passat més malament?". Està clar que sempre hem de recolzar amb aquell alumne que estigui en un estat més vulnerable, però la forma en que ho va expressar era com un concurs, a veure qui més...

Un dels aspectes que ensenyava i que volia que els seus alumnes en tinguessin consciència era: que la vida té un gran valor, que sols n'hi ha una i que ens hem d'expressar respectant les diferències, les individualitats. D'aquesta forma es treballaven els punts forts i dèbils, expressar el que se'ns dóna bé i el que no, però que igualment ens hem de respectar.

L'exemple del càstig (no participar amb el grup) que vam veure d'un dels alumnes perque havia xerrat tot el matí, treballava indirectament, les conseqüències dels propis actes en els altres. D'aquesta forma, l'alumne cada cop que faci una conducta inadequada, reflexionarà sobre si recau algun pes sobre els seus companys. Els alumnes sense instrucció específica del professor, van intentar resoldre el conflicte (aprenentatge automàtic). Són el grup classe que tenen la responsabilitat de gestionar el conflicte, de si pot participar en l'activitat.

Al final, el grup-classe, decideixen que el càstig no tenia res a veure amb l'activitat, s'ha de castigar la conducta amb la tasca relacionada i no amb una altra, no perjudicar quelcom aliè.

En un futur, aquests alumnes tindran menys problemes emocionals, ja que sabran gestionar-los adequadament i no reprimir-los.

Alumnes amb conductes antisocials

El consentiment d'aprendre, abans era automàtic. Actualment, els alumnes no senten l'obligació d'aprendre, aleshores, no és automàtic. El saber s'ha diversificat, ja no es propi de la figura del professor.

Per potenciar aquest automatisme entre els alumnes, és important també ensenyar els beneficis i conseqüències de l'aprenentatge dels diversos continguts. A més a més, d'explicar i sobretot aplicar la seva utilitat en la vida quotidiana. S'ha de fer entendre a l'alumnat, que una bona formació, dóna més possibilitats en el món laboral i més tenint en compte els temps que passem.

Els docents tenim l'obligació, per poder aconseguir una bona educació i un aprenentatge óptim, preparar materials motivadors i com he dit abans, comentar la seva aplicació: en el seu currículum, en la vida quotidiana i en el creixement personal.

En els adolescents, funciona l'estratègia d'establir acords, encara que la figura docent es vegi perjudicada en la seva autoritat. Cal dir, que no és tan fàcil arribar a un pacte on s'aconsegueixi al 100% l'objectiu d'aprendre.

Amb aquest tipus d'alumnat, amb conductes antisocials, no simplement els hi hem d'aplicar unes pautes de correcció i motivar-los a aprendre, sinó que també és important i primordial, abans d'aplicar estratègies, esbrinar el motiu o motius d'aquests conductes antisocials o disruptives. Portar a terme una comprensió de la situació i conducta e intentar aportar solucions també en aquest aspecte.

Pares! doneu exemple!

Per evitar molts de problemes que els alumnes poden tenir alhora d'escriure i llegir, és a dir, per evitar problemes fonològics i ortogràfics, s'hauria de potenciar la lectura, no sols a l'escola. Els pares tenen un paper molt important en aquest aspecte, han de donar exemple, com en moltes altres coses, als seus fills/es de la importància de la lectura.

D'aquesta manera, els nens i nenes, voldran imitar als seus pares, també com en altres aspectes, i estaran més motivats.

Possiblement, l'escola hauria de promoure llibres de més interès pels alumnes, no simplement sobre temàtiques relacionades amb les àrees o assignatures instrumentals. Els professors haurien de col·laborar amb els pares, oferint-los un llistat de llibres adequats als seus fills, en el cas de que els pares no sàpiguen quin tipus de llibre pot llegir i entendre.

Ara que ve Sant Jordi, espero, que no simplement es regalin llibres als homes, sinó a tot col·lectiu, sigui quina sigui la seva edat. Sinó, simplement, la biblioteca local, sempre té a la disposició un gran ventall de llibres amb diverses temàtiques.

El poder de la lectura!!!!!!!!!!! (prevenció DA)