En una activitat en grup, he pogut comprovar personalment, les diferències entre els Manuals de diagnòstic de Trastrons: CIE-10 (OMS) i DSM-IV. Fins ara, sols era coneixedora del DSM-IV, encara que del CIE-10, n'havia sentit parlar.
Personalment, crec que el CIE-10 ofereix una visió més complerta, ja que els seus criteris són més extensos perque engloben altres àrees a tenir en compte, com: l'entorn familiar de l'infant, la situació social, possibles problemàtiques escolars i sobretot, té en compte (almenys explícitament comparant-lo amb el DSM-IV), el moment evolutiu del nen/a.
El que se m'ha fet extrany és, que en el CIE-10, s'inclou el Trastorn ortogràfic i en el DSM-IV no. Crec que seria important tenir en compte aquest trastorn, ja que actualment i segurament, degut a les noves tecnologies, l'ortografia deu ser un aspecte bastant perjudicat a causa de les abreviatures.
Bé, no tot serà una visió negativa per al DSM-IV, clar que no. El DSM-IV, ens ofereix una síntesi sobre els criteris del possible trastorn a tractar, de manera que, tots els professionals puguem treballar amb un enteniment comú (etiquetes) i puguem realitzar un diagnòstic més concret.
No sé, si el personal docent que imparteix classes, té coneixement sobre aquests manuals, però la veritat es que haurien de tenir present, els possibles trastorns que es podrien desenvolupar en els seus alumnes. Sempre, amb la intenció d'oferir una intervenció precoç i eficaç, amb la finalitat de reforçar els seus processos d'aprenentatge.
Els docents haurien de conèixer aquestes "realitats" que poden trobar-se a les aules. Per això, a més, tenim els psicòlegs i psicopedagogs al sistema educatiu!
ResponderEliminarBon comentari.
Professor.